Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Josep Brunet i Coll
Arts decoratives
Esmaltador.
Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Massana, n'esdevingué professor de dibuix i esmalt Fou deixeble de Miquel Soldevila Participà en diverses mostres estatals d’arts decoratives, i fou premiat en l’edició del 1949 celebrada a Madrid Practicà també el dibuix, l’escultura i la pintura Com a esmaltador és considerat un dels pioners del ressorgiment de l’art de l’esmalt del segle XX, en el que s’ha denominat Escola de Barcelona La seva obra figura en multitud de colleccions particulars i de l’Ajuntament de Barcelona
Edicions Ariel
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1941 per Alexandre Argullós i Josep M. Calsamiglia.
Especialitzada en ciències socials, amb colleccions en castellà i en català, publicà la versió castellana de la Historia de España 8 volums 1952-57 de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans 1963-66, dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana a partir del 1964 de Martí de Riquer i Antoni Comas També edità obres de Carles Cardó a partir del 1951, Salvat-Papasseit 1962 i Màrius Torres 1964 El 1974 es fusionà amb l' Editorial Seix i Barral
Estudis d’Història Medieval
Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciada l’any 1969.
En són redactors CBatlle i Gallart, JFCabestany i Fort, MMCosta i Paretas, MTFerrer i Mallol, JMFont i Rius, AMMundó i Marcet, MRiu i Riu i JSobrequés i Callicó, sota el guiatge de RAramon i Serra, delegat de l’Institut a la Societat Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari , amb collaboració, entre altres, de Rd’Abadal i de Vinyals, MGual i Camarena, JMLacarra, SSobrequés i Vidal, MColl i Alentorn, EJunyent, JVincke i ESerra i Ràfols
La Nova Revista
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’alta cultura, publicada a Barcelona del 1927 al 1929.
N'aparegueren 32 números, bé que el darrer a penes es distribuí Dirigida per Josep Maria Junoy, feia pendant amb Revista de Catalunya , bé que volia ésser més cosmopolita i amb un punt esnob que li encomanava el director Dedicà una atenció especial a les arts plàstiques i inserí illustracions També publicà alguns capítols de novelles famoses, com Camins de França , de Puig i Ferrater En foren collaboradors, entre altres, Pompeu Fabra, JMCapdevila, Carles Riba, Carles Soldevila, Joan Estelrich, Joan Sacs, etc Introduí a Catalunya GKChesterton i publicà una curta collecció de…
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…
David Viera
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor de llengua i literatura.
Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987
Isabel Llorach i Dolsa
Sociologia
Figura destacada de la vida cultural i social barcelonina.
Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…
Lluís Orduna i Echevarría
Teatre
Actor i director escènic.
Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JMde Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957
La Rambla
Setmanari
Setmanari catalanista i esportiu, aparegut a Barcelona pel febrer del 1930 en substitució de la publicació totalment esportiva La Nau dels Esports (1929-30).
Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla
Agrupació Dramàtica de Barcelona
Teatre
Institució fundada a Barcelona el 1954, com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la finalitat de promoure el teatre.
En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina