Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Sultan Ismail Gadžibekov
Música
Compositor àzeri.
Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de Stalin…
75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz
Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol collectiu humà Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar…
Jurij Valentinovic Trifonov
Literatura
Novel·lista soviètic.
És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg…
Andrej Nikolajevič Tupolev
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
Es distingí com a constructor de diversos models d’avions, militars i comercials El 1933 projectà el Maksim Gor’kij , que el feu famós Fou detingut el 1937 i hagué de sofrir captiveri fins el 1941 Prosseguí els seus treballs i construí altres avions de grans dimensions Rebé el premi Stalin i el Lenin 1957 El model TU-114 destacà per les seves dimensions Juntament amb el seu fill Alexej Andrejevič Tupolev Moscou 1925 — 2001 dissenyà el modern TU-144, avió supersònic de transport que trencà la barrera del so el 1969 Aquest darrer continuà els seus treballs en la construcció d’…
Vano Il’ic Muradeli
Música
Compositor georgià.
Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les…
Trofim Denisovič Lysenko
Biologia
Política
Biòleg i polític ucraïnès.
Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme dialèctic als…
Ivan Passer
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec.
Fou un dels principals representants de l’anomenat “nou cinema txec”, que qüestionava el realisme socialista dictat per les autoritats Al seu país rodà el curtmetratge Fádní odpoledne ‘Tedi de tarda’, 1964, Gran Premi del Festival de Locarno i el llargmetratge Intimní osvětlení ‘Illuminació íntima’, 1968, pel qual obtinguè reconeixement, i collaborà en diversos guions de Miloš Forman, com ara el film Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 Amb ell, s’exilià als Estats Units el 1968 i continuà la seva carrera, bé que no aconseguí el mateix reconeixement Born to Win 1970, Law…
Robert Ivanovič Roždestvenskij
Literatura
Poeta rus.
Estudià a la Universitat de Carèlia i acabà la carrera a l’Institut Gorki de Literatura, a Moscou, on es graduà l’any 1956 Seguidor de la poesia publicista i deixeble de Majakovskij , els seus temes són la pròpia experiència, la seva generació, els herois desconeguts de l’era tecnològica, l’home en l’espai i els deures del poeta Amb A Voznesenskij , J Jevtušenko , i B Akhmadulina , formà part de la renovació de la lírica posterior a la mort de Stalin, caracteritzada per una major llibertat i un cert distanciament de la militància socialista El 1979 li fou atorgat el premi Lenin…
Mikhail Aleksandrovič Šolokhov
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Fou un significat representant del realisme socialista Amb un estil ric i expressiu, descriví les contradiccions de la vida real sobre el fons del seu desenvolupament revolucionari Publicà el recull Donskie rasskazy ‘Contes del Don’, 1926, sobre la guerra civil a la regió del riu Del 1925 al 1940 treballà en la seva obra cabdal, Tikhij Don ‘El Don de plàcides aigües’, premi Stalin 1941, retaule de la vida dels cosacs en uns anys curulls d’esdeveniments històrics, on reflectí amb gran profunditat psicològica l’aferrissada lluita de les classes socials Podn'ataja Celina ‘Terres…
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Política
Organització política, el nom original de la qual és Kommunističeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS).
Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina