Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Calders

Vista parcial de Calders
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès, a la zona de contacte amb el pla de Bages, a la vall de la riera de Calders.
Situació i presentació Limita al N amb els termes bagencs d’Artés i Avinyó, a l’E amb Moià i Monistrol de Calders, al S amb Talamanca Bages i a l’W amb Navarcles Bages La demarcació de Calders té una disposició allargada Com que el Moianès és un altiplà inclinat vers el Llobregat, l’altitud màxima del terme, 661 m, s’assoleix al sector E, mentre que a l’indret del Llobregat és de 240 m Les seves aigües s’escorren vers la riera de Calders, que es forma a Monistrol de Calders amb les rieres moianeses de la Golarda, o de Marfà, i de Sant Joan i que s’uneix al Llobregat a Navarcles A la part de…
serra de Sobremunt
serra de Sobremunt El gorg Negre, a la caseria de Sorreig
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa d’Osona, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sant Martí de Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreig.
Al seu cim culminant 950 m alt hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà 855 m alt
Francesc de Sentjust i de Castre, abat d'Arles (1611-1614)
El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de…
principat de Carini
Història
Títol amb jurisdicció senyorial concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco sobre la seva baronia de Carini (Sicília); infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli, passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
Castell de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Un pany de mur que resta encara dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades dalt un pujol que, envoltat per erms i pinedes de pi blanc, es dreça proper a la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort i a un quilòmetre escàs d’aquesta darrera població, la qual ocupa un dels extrems nord-orientals del terme Long 1°55’32” - Lat 41°42’59” L’accés al castell es fa per la carretera de Manresa al Pont de Vilomara Poc abans d’arribar a aquesta població i a mà esquerra, hom troba un trencall on s’inicia la carretera que mena a Rocafort Poc després d’haver traspassat la…
Costa Rica

Estat
República de l’Amèrica Central, que s’estén entre l’oceà Pacífic, a l’oest, i l’Atlàntic, a l’est, i entre Nicaragua, al nord, i Panamà, al sud; la capital és San José.
La geografia física L’estat és travessat de NW a SE per les serralades de Guanacaste i Central, anomenades també Cordilleras Volcánicas, i la de Talamanca, amb volcans extingits o d’activitat periòdica a les dues primeres, entre els quals es destaquen l’Irazú 3432 m alt i el Turrialba 3328 m El cim més alt és el Chirripó 3820 m, a la Cordillera de Talamanca Al peu de les serralades hi ha una sèrie de depressions, la més gran de les quals, la Meseta Central, té una altitud mitjana de 1600 m, amb dues valls, la de San José i la de Guarco Les costes de la mar Carib són baixes i s’estenen entre…
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…
Castell de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Situació Indret on s’erigia el castell, les ruïnes del qual, molt escasses, es poden veure vora el santuari de Cabrera, que apareix a la foto J Pagans-TAVISA El castell de Cabrera es troba situat a la punta oposada del Santuari de Cabrera, abans d’arribar al Coll de l’Osca, dalt del pla de Cabrera i, a l’extrem nord, a tocar de l’Osca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 51,1 —y 58,3 31 tdg 511583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Abans d’arribar a Cantonigrós, al quilòmetre 22,500 hi…
Sant Martí de Mura
Art romànic
Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…