Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Bellreguard

Municipi
Municipi de la Safor, al pla al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi.
El terme és dividit en dos sectors separats l’un, al voltant del nucli urbà, és interior, i l’altre, anomenat el Corral d’Hinet, és obert a la mar a través de la platja de Bellreguard El regadiu 234 ha ocupa tot el terme en un 40% aprofita les aigües freàtiques litorals, i la resta és regada per la séquia comuna de Gandia Hi ha, sobretot, tarongers i hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris en un 97% La ramaderia, estabulada, és de bestiar boví, oví i porcí La població, que minvà entre el 1900 i el 1920 2 251 h, ha augmentat des d’aleshores fins a…
Alcàsser

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat en una plana regada, en part, amb aigua de la séquia reial del Xúquer i, principalment, de la font de Ninyerola i del subsol.
La meitat del terme municipal és dedicat al conreu de tarongers i a l’horta baixa l’àrea d’aquesta augmenta contínuament, després de les gelades de l’any 1956 La resta és ocupada pels conreus de secà garrofers, oliveres, vinya de moscatell i ametllers La terra de conreu, que és molt repartida, és explotada directament pels propietaris La ramaderia i una determinada activitat industrial serradora, mobles, etc completen les activitats econòmiques La població s’ha doblat des del 1900, amb un fort creixement entre els anys 1960-80 La vila 8 505 h 2006, alcassers 29 m alt és situada a…
Albalat de la Ribera

Campanar de l'església de Sant Pere d'Albalat
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a l’esquerra del Xúquer, entre aquest riu i la carretera de València a Gandia.
És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i…
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al…
Favara de la Ribera
Favara de la Ribera La plaça de Veracreu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al sud de la comarca, que s’estén des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera
(la Mola, 625 m alt.) fins a la plana de la Ribera.
Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment demogràfic iniciat a…
Daimús
Daimús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, a la plana al·luvial (pla de la Llacuna) del sud de la desembocadura del riu d’Alcoi, el qual desembocava antigament dins el terme.
Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel El regadiu ocupa gairebé tot el terme aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús els principals conreus són els tarongers, les hortalisses especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament…
Castelló de Rugat
Castelló de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el Comtat, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell, fins a les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló
o de Rafalgani.
Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró…
Marines
Marines Vista del poble antic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de Loriguilla El…
Quart de les Valls
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó o Valletes de Morvedre, estès als vessants septentrionals de la Creu de Quart (346 m), termenal amb Benifairó de les Valls i Sagunt.
Al sector muntanyós hi ha 100 ha de pins i unes 50 de matollar L’agricultura ocupa la part plana del terme 80% de la superfície, en la major part dedicada al secà 400 ha de tarongers i també d’hortalisses ametllers, garrofers i oliveres El regadiu 250 ha aprofita l’aigua de la font de Quart , que neix al peu de la Creu i que rega tots els municipis de les valls de Segó i també el d’Almenara Plana Baixa l’ordenació jurídica de la font data del 1437 i la comunitat de regants té la seu a Quart Les activitats industrials són limitades a les derivades de l’agricultura…
Guadassuar

Monument als llauradors de Guadassuar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta situat a la plana al·luvial a banda i banda del riu Magre, entre l’Alcúdia i Algemesí, i estès cap a ponent fins a les serres que separen la Ribera de la Canal de Navarrés, prop de Tous (alt de Pollet, 320 m alt.).
El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o vorassuarencs 24 m alt és a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina