Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Collsuspina
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès.
Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…
riu Gurri
Riu
Curs d’aigua de la plana de Vic, afluent del Ter per la dreta, que neix als vessants NW del Matagalls i s’encaixa a la plana.
Drena els termes de Taradell i Malla, passa per l’est de la ciutat de Vic i, després de travessar el terme de Gurb de la Plana, desguassa al seu collector, a Roda de Ter Recull les aigües del sector meridional de la plana a través de la riera de Taradell, el riu de Tona i sobretot del riu Mèder, el seu principal afluent És utilitzat per les adoberies de la ciutat de Vic
Josep Pérez Castañer
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Vela Blanes, durant el servei militar navegà a l’ Enif , un creuer de ¾ de tona, però desenvolupà la seva carrera esportiva en vela lleugera, primer en la classe Snipe i, a partir de l’any 1986, en Star, en la qual es proclamà campió d’Espanya 1988 Disputà quatre Campionats d’Europa 1985, 1986, 1987, 1988, un Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Es patró de pesca
Josep Danés i Torras
Arquitectura
Arquitecte.
Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929
Sant Cugat de Gavadons
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
Veu Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català i editada mensualment a la ciutat de Mèxic entre els anys 1958 i 1963.
Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…
Domus de Miravalls (Collsuspina)
Art romànic
Es trobava dintre el terme del castell de Tona, prop de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons Ara guarda el seu nom un mas sense cap vestigi antic Algú ha dit que s’havien tret restes de murs per fer coberts del mas d’un petit puig veí on hi devia haver el casal Documentat el 1227 va donar canonges a Vic com Ferrer i Guillem de Miravalls, 1236 i 1277 i diferents cavallers Es perden les seves traces a partir del segle XIV i després, segle XVI, reapareix com un simple mas
serrat de Font Joana
Serra
Serra dels municipis de Collsuspina (Moianès), Muntanyola i Tona (Osona).
ciutat gegantera
Folklore
Títol honorífic que l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga per assemblea a una població diferent, la colla de la qual es fa càrrec de la custòdia dels gegants de l’Agrupació i de la representació oficial gegantera durant un any.
La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant
Domènec Carbonell Carbonell
Ciclisme
Ciclista i tècnic vinculat al ciclisme.
S’inicià amb la Penya Ciclista Maricel com a infantil, i fou campió de Catalunya La seva trajectòria esportiva es perllongà fins el 1988, després de competir pel Club Ciclista Rubí i la Unió Ciclista Tona i als equips Venta Catálogo i Cesaden Del 1994 al 1998 fou president de la PC Maricel La temporada 2003-04 participà en la creació de la secció de ciclisme del FC Barcelona, i fou el director de l’equip sub-23 del club fins el 2006 La temporada següent creà l’equip ECP, amb estructures de carretera i BTT
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina