Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Els jaciments d’art rupestre de la Mediterrània, declarats Patrimoni de la Humanitat
El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, reunit a Kyoto, amplia el catàleg de béns artístics considerats Patrimoni de la Humanitat amb la inclusió de l’art rupestre mediterrani El reconeixement parteix d’un projecte conjunt presentat per Catalunya, Andalusia, Múrcia, el País Valencià, Aragó i Castella-la Manxa En la mateixa sessió són declarats Patrimoni de la Humanitat el barri antic d’Alcalá de Henares i el nucli històric d’Oviedo
Agressió contra les pintures rupestres de l’Albi
L’Ajuntament de l’Albi les Garrigues informa que les pintures rupestres del jaciment de la Vall de la Coma d’aquest municipi han estat ruixades amb esprai per uns desconeguts Les pintures van ser descobertes el 1984 i formen part del conjunt de jaciments de l’arc mediterrani que al desembre del 1998 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Aquestes pintures ja havien sofert dos atemptats similars des del 1991
Amadeu Serch i Gelambí
Educació
Pioner de l’escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58).
Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934
Galápagos

Galápagos L’arc de Darwin, situat prop de la illa homònima
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Arxipèlag
Arxipèlag i província de l’Equador, al Pacífic, a 1.000 km del país.
La capital és Puerto Baquerizo Moreno, que a mitjan primera dècada del segle XXI tenia uns 5000 h, població inferior a la de Puerto Ayora més de 10000 h, el nucli més poblat Consta de tretze illes la principal és la Isabela, només quatre de les quals són habitades, i de disset illots, d’origen volcànic El clima és temperat, a causa del corrent de Humboldt La temperatura oscilla entre els 20°C i els 30°C té una estació seca i una d’humida Manca de rius permanents La pesca i, sobretot, el turisme, són els principals recursos econòmics La flora, i sobretot la fauna, hi tenen un gran interès,…
Alain Daniélou
Música
Musicòleg francès.
Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…
Ramon Cabré i Roigé
Geologia
Jesuïta i sismòleg.
Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia
Suport de personalitats argentines als presos polítics catalans
Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del collectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO
Museu Valencià de la Festa

Interior del Museu Valencià de la Festa
© Museu Valencià de la Festa
Museu
Centre museístic inaugurat l’any 2002 a Algemesí i integrat en la xarxa de museus de la Diputació de València.
Es troba situat al convent de Sant Vicent Ferrer El muntatge expositiu se centra en dues exposicions permanents una és dedicada a la festa major d’Algemesí patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO i a les tradicionals muixerangues, i l’altra mostra altres festes significatives que se celebren al País Valencià, explicades en 11 apartats, que tracten des de la festa al llarg de la història fins a la gastronomia de festa Acull l’Inventari General de Festes Valencianes
Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat el 1989 amb l’objectiu de fomentar l’estudi de les societats mediterrànies i el seu coneixement mutu.
Dependent del departament de presidència, fou designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània Del 1989 al 1999 atorgà anualment el Premi Internacional Catalunya a una personalitat destacades en els camps de la ciència, la cultura o els valors humans En fou el primer director l’escriptor Baltasar Porcel, fins el 2000, que el succeí en el càrrec Andreu Claret Fou refundat el 2002 amb el nom d' Institut Europeu de la Mediterrània
Mariano Picón Salas
Literatura
Assagista, crític i narrador veneçolà.
Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina