Resultats de la cerca

Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots forniren el…

El terme del castell de Puigdemàger es documenta des del 1070, data en la qual Folc i la seva esposa empenyoraren una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins els termes de Pug de Mager Surt esmentat també en un document de cessió de l’alou de Solanelles, situat dins el terme del castell de Puigdemàger, datat l’any 1138, que fa una tal Manasses, juntament amb els seus fills, al monestir de Sant Pere de la Portella El castell com a tal no torna a aparèixer documentat fins al fogatge realitzat a les Corts de Cervera de l’any 1359, on apareix com una de les propietats de l’…

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar…

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut i Álvarez de…

Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “ sita in capite stagni ”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “ quae subjacte in valle Milliarias ” o Sant Martí de Campmajor Sembla, però, com diu Constans, que cal identificar aquesta església amb la de Porqueres, església que fou donada a Sant Joan de…

Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi ha un buit…

S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer segle XIV, hi fou venerada com a santa Anna L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808 Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la…

Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren…