Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles. El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “sita in capite stagni”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “quae subjacte in valle Milliarias” o Sant Martí de Campmajor.
Sembla, però, com diu Constans, que cal identificar aquesta església amb la de Porqueres, església que fou donada a Sant Joan de les Abadesses i a la seva abadessa Emma vers el 887. Aquesta, oposant-se a la decisió del bisbe Servusdei, féu reconèixer els seus drets al concili de Barcelona del 906 i el 1017 (butlla de Benet VIII) encara la retenia. Havia, però, estat restituïda a Banyoles el 1078 (precepte de Bernat II de Besalú) i així consta ja en la butlla d’Urbà II del 1096 i en la posterior del 1174. Creiem, per tant, que cal referir-la a Santa Maria de Porqueres.