Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
marbre artificial
Art
Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial.
La pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes necessitats determinades d’aquell interior, sia d’acústica com, per exemple, l’Òpera de Versalles, sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom imita el marbre mitjançant la pintura aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a decoració interior com per a la construcció d’escales
Nicholas Bessaraboff
Música
Musicòleg rus naturalitzat nord-americà especialista en instruments musicals.
Es formà a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg com a enginyer mecànic i delineant, i aviat s’interessà per la mecànica i l’acústica dels instruments musicals El 1915 es desplaçà per a la realització d’una missió tècnica de l’exèrcit rus als Estats Units, on s’installà a partir del 1917 El 1931 començà la catalogació d’una important collecció d’instruments musicals de Boston El resultat final d’aquesta catalogació fou el llibre que es publicà el 1941 i que es convertí en la seva gran obra Ancient European Musical Instruments
intercanviador
@ Arxiu Fotogràfic TMB
Transports
Node de la xarxa de transport públic, destinat a facilitar l’intercanvi de passatgers entre dos o més nodes de transport, que redueix el temps empleat en els transbordaments.
El sistema d’intercanviadors impulsat pel departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu augmentar l’ús del transport públic amb la integració en xarxa de les diferents línies i amb la captació d’usuaris del transport privat, mitjançant l’augment de les alternatives de viatge Com a conseqüència de tot això, es pretén aconseguir la descongestió de les vies principals, sobretot en els accessos de les zones urbanes, i la reducció del consum energètic i de la contaminació atmosfèrica i acústica
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la…
acoblador acústic
Física
Estructura que permet una transmissió eficient de l’energia acústica d’un espai a un altre adaptant la impedància acústica entre aquests dos espais.
festival de Darmstadt
Música
Cursos organitzats a Darmstadt (Alemanya) i concebuts el 1946 per Wolfgang Steinecke com a festival per a donar-hi a conèixer les tendències musicals més modernes.
Els cursos de Darmstadt foren durant més de vint anys un punt de trobada de l’avantguarda europea i de personatges importants que hi impartiren classes, com HScherchen i BMaderna classes de direcció, TWAdorno i HStückenschmidt classes d’estètica o HEimert i WMeyer-Eppler classes d’acústica S'hi programaren concerts amb obres d’autors joves i de compositors reivindicats com a clàssics del s XX entre d’altres Stravinsky, Mahler, Scr'abin, Ravel o Ives Lloc de debat i marc ideal on compartir experiències, de Darmstadt sorgiren figures fonamentals de la nova música, com Stockhausen,…
Ernst Chladni
Física
Físic alemany.
Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en…
Marin Mersenne
Història
Científic francès.
Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’…
Ernst Mach
Filosofia
Física
Físic i filòsof austríac.
Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…
Jean-Baptistele Rond D’ Alembert
Música
Matemàtic i filòsof francès.
Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina