Resultats de la cerca
Es mostren 1286 resultats
Alexandre I de Grècia

Alexandre I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1917-1920), segon fill de Constantí I, a qui succeí —en detriment del seu germà gran, el futur Jordi II— quan fou deposat pels aliats (juny del 1917).
Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico
Casimir IV de Polònia
Història
Rei de Polònia (1444-92), de la família dels Jagellons; succeí el seu germà Ladislau III; el 1440 fou elegit gran duc de Lituània.
Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes
Acord de la Xina i el Vaticà sobre nomenament de bisbes
El govern de la República Popular de la Xina i el Vaticà obren la porta a un acord per a la represa de relacions diplomàtiques, trencades des del 1951 per la negativa del Vaticà a acceptar que el nomenament dels bisbes catòlics correspongués a les autoritats xineses Per aquest motiu, una gran part dels prop de 10 milions de catòlics xinesos són oficialment seguidors d’una religió illegal L’acord estableix que la designació dels bisbes anirà a càrrec del govern xinès, i serà ratificada pel Vaticà
Indonèsia accepta la presència d’una força de pau de l’ONU a Timor Est
Després de reunir-se amb els caps de l’exèrcit, el president indonesi, Habibie, comunica que accepta la presència d’una força de pau de l’ONU a Timor Est per a pacificar el territori, escenari de violents disturbis des que es va anunciar el resultat del referèndum del 30 d’agost El Govern de Jakarta, contrari a acceptar la força internacional, ha cedit davant la condemna del Consell de Seguretat de l’ONU i l’amenaça dels Estats Units d’imposar dures sancions econòmiques
El COI proposarà l’expulsió de sis dels seus membres
La comissió executiva del Comitè Olímpic Internacional COI acorda suspendre temporalment sis dels seus membres, acusats d’haver vulnerat l’esperit olímpic quan van acceptar suborns d’algunes ciutats candidates a seus olímpiques L’escàndol per suborns ha esquitxat 13 dels 114 membres del COI A part dels sis membres suspesos que seran expulsats al març si abans no dimiteixen, tres més han dimitit la darrera setmana i segueixen les investigacions sobre tres integrants més del COI El darrer presumpte implicat va morir el passat estiu
Alejandro Pidal y Mon
Història
Política
Polític castellà, fill de Pedro José Pidal.
Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut
Berenguer de Peralta
Cristianisme
Frare dominicà i bisbe de Lleida.
Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244 Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor 1255, però es resistí a acceptar Consta la seva actuació episcopal pel maig del 1256, i morí quatre mesos després Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte
procés del Consell de Joan I
Història
Procés obert el 2 de juny de 1396 per la reina Maria, muller i lloctinent del rei Martí l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I, mort poc temps abans.
Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98 Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits
Pomaré
Família reial tahitiana dels segles XVIII i XIX.
El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití
Albert II
Història
Emperador romanogermànic (1438-39), duc d’Àustria (Albert V; 1404), rei d’Hongria (1437) i de Bohèmia (1437).
Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina