Resultats de la cerca
Es mostren 866 resultats
Mark Tobey
Pintura
Pintor nord-americà de l’anomenada escola del Pacífic.
Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen diferents…
Ramon Solanes i Pinyol
Periodisme
Periodista.
De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…
la Molina
El telecadira de la Tosa d’Alp, a la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…
arreplegar
Agafar o recollir d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, guardar-les, apropiar-se’n.
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…
Ramon Reventós i Bordoy
Literatura
Periodisme
Periodista i contista.
Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com Arte Joven , Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà i El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil Els camins de la sort 1922, en la revista La Mainada Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans 1850-1950 …
,
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el culte, presidit…
Francesc Danvila i Collado
Historiografia catalana
Economista i escriptor.
És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista i la seva…
Joan Ruiz i Porta
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor autodidàctic.
D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina