Resultats de la cerca

Començà aproximadament fa 570 Ma, amb el període Cambrià, i es caracteritza per l’acumulació de restes fòssils en els sediments L’eó precedent és el Proterozoic El terme Fanerozoic, proposat per GH Chadwick el 1930, prové del grec phaneros ‘visible’ i zoion ‘animal’, i significa “temps de la vida visible”

És pròpia de règims totalitaris dictadures, feixisme i governs de militars

Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol

Es produeix sempre que es trenca l’equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular, o quan la permeabilitat capillar augmenta excessivament Poden intervenir en la producció de l’edema certs factors endocrins i neurovegetatius, així com també l’obstrucció dels vasos limfàtics La insuficiència cardíaca dreta pot produir edema generalitzat , per un augment de la pressió venosa de retorn quan falla el ventricle esquerre es produeix l' edema agut de pulmó , conseqüència de la inundació dels alvèols per edema en augmentar de sobte la pressió dins els vasos…

La conca s’enfonsa amb l’acumulació progressiva dels sediments aquests es dipositen en capes de forma horitzontal en un gruix d’aigua no gaire gran Si la sedimentació és prolongada, i, per tant, també ho és l’enfonsament, els materials del fons de la conca poden sofrir un metamorfisme de contacte o de pressió

Les raons que faciliten aquesta activitat erosiva, i ensems l’evacuació dels sòls i residus acumulats anteriorment, poden ésser d’origen climàtic, tectònic o antròpic En realitat representa la ruptura d’un equilibri anterior —la biostàsia — en què el mantell vegetal permetia l’alteració i acumulació in situ dels materials i tenia, en certa manera, una funció protectora

No poden ésser regulades i, per tant, hom les ha de connectar a un sistema d’acumulació Les realitzacions pràctiques actuals arriben a potències d’1 MW Hom les utilitza per a proveir d’energia els ginys espacials o, en aplicacions estàtiques, per a proporcionar electricitat a habitatges aïllats, centres repetidors en xarxes de telecomunicació, etc

Aquest tipus de central utilitza una font d’energia gratuïta i inexhaurible, amb l’inconvenient, però, de la seva irregularitat això obliga a utilitzar sistemes d’acumulació i no permet de connectar-les a una xarxa de distribució Hom les utilitza per a proporcionar electricitat a cases aïllades en zones rurals, fars, estacions meteorològiques o radioelèctriques, balises, etc