Resultats de la cerca

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…

La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…

Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand Kupferstichkabinett, Berlín i La vista de Waltersburg Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA El 1555 dibuixà, per tal de gravar-los…

Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc  misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…

Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral, la blasfèmia…

És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut…

Desenvolupament enciclopèdic Presenta les aventures de dos rabadans provinents de la Catalunya interior que s’enfronten a dimonis i són salvats per àngels, fins a arribar a Betlem↑ Lluquet i↑ Rovelló es troben perduts en un bosc tenebrós sense saber com hi han arribat ni la manera de sortir-ne A partir d’aquest moment viuen un seguit de peripècies que els porten a topar amb Satanàs, el cap de les fúries de l’infern Jeremies, el pastor tartamut que viatja amb un ase i que dona un contrapunt humorístic a l’obra Getsé, el pastor vell, corsecat perquè ha venut la seva ànima al diable Isabeló, la…

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…

Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…

Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes són el dubte…