Resultats de la cerca

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…

Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…

Mestre als disset anys, s’interessà per la música i la literatura i el 1944 s’afilià al Partit Comunista La seva carrera com a periodista sínicià en L’Unitá 1947, per passar després a Pionere 1950, a la direcció d' Avanguardia 1950, una altra vegada a L’Unitá 1956 i a Paese Sera 1958 L’any 1948 començà a escriure narracions curtes per a infants en L’Unitá , les quals es publicaren posteriorment sota els títols de Il Libro delle Filastrocche 1950 i Il romanzo de Cipollino 1951 Del 1966 al 1969 participà en projectes collaboratius amb els infants i el 1970 rebé la medalla Hans Christian…

El 1921 s’afilià a les joventuts comunistes Acusat d’instigar l’assassinat de dos policies en una manifestació a Berlín el 1931, fugí aquest any a Moscou, on estudià a l’Escola Internacional Lenin Formà part de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola A la fi de la Segona Guerra Mundial fou un dels creadors de l’Agència d’Espionatge i de Repressió Policial de la República Democràtica Alemanya STASI, que dirigí del 1957 al 1989 com a membre del ministeri per a la seguretat Membre del comitè central del Partit Socialista Unificat SED i del Politburó 1976-89, el 1993 fou condemnat…

Fundat el 1930, fou impulsat per Miquel Torrandell, que en fou el primer president Els seus fills, Antoni i Ricard Torrandell, difongueren l’afició pels coloms cedint als socis del club alguns exemplars de la raça que criaven des de feia anys El 1930 s’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola, i el 1936, a la Federació Columbòfila Catalana Ha organitzat nombroses exposicions i concursos estatals i internacionals, com ara la Copa Bètula Els seus socis aconseguiren èxits remarcables en exposicions i olimpíades d’arreu del món Obtingué primers premis i guanyà anelles d’or en les categories…

Especialitzat en braça, es formà al desaparegut Club Natació Arenys, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya dos cops en 200 m 1926, 1927 i tres cops en 400 m 1925, 1926, 1927 Fou també tres vegades campió d’Espanya dos cops en 200 m 1925, 1926 i un cop en 400 m 1925 En el període 1925-27, fou sis vegades recordista català i alhora estatal dos cops en 200 m i quatre cops en 400 m El 1928, per a facilitar la seva participació en els Jocs Olímpics d’Amsterdam, s’afilià al Club Natació Barcelona, amb el qual aconseguí, aquest mateix any, de nou els títols catalans de 200 i 400 m braça…

Es formà al Real Canoe de Madrid i el 1990 vingué a Barcelona i s’afilià al Club Esportiu Mediterrani, amb el qual fou campió de Catalunya 1995, de la Copa del Rei 1993 i subcampió de la Recopa d’Europa 1994 Amb la selecció estatal fou subcampió del món 1991, d’Europa 1991 i dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També aconseguí medalles de bronze en la Copa del Món de Barcelona 1991 i en els Campionats d’Europa 1993 En el període 1991-94 feu 136 actuacions internacionals El 1997 passà al Club Natació Montjuïc De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1994 i d’…

Membre d’una de les famílies més influents de la Vall d’Aran, estudià dret a Barcelona, on féu amistat amb Lluís Companys El primer decenni del s XX, s’afilià al partit liberal després ingressà a la Lliga Regionalista i representà Lleida en el consell permanent de la Mancomunitat 1914-17 Durant la República passà a Esquerra Republicana i fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida 1932 Fou conseller de governació de la Generalitat, del març al setembre del 1936 llevat del 20 de març al 26 de maig Esclatada la guerra civil, facilità la fugida als perseguits per incontrolats i intervingué…

El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal, amb els…

Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las divergencias en el…