Resultats de la cerca

L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…

El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…

La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment…

Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística  La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente , Historia de…

Creat l’any 2000, el seu director és el biòleg Salvador Rueda i Palenzuela, principal introductor dels criteris de l’ecologia urbana i del medi ambient urbà a la planificació estratègica i urbanística La principal finalitat és la formulació d’instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn amb relació a la sostenibilitat econòmica, social i ecològica, i territorial, desenvolupant eines, models i indicadors urbans Per mitjà de sistemes d’informació i modelització desenvolupen projectes de planificació estratègica en diferents àmbits urbanisme, mobilitat, vectors…

Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal…

Resident des de jove a Santa Coloma de Gramenet, destacà en l’especialitat de cros durant la dècada de 1970 Aconseguí la majoria de títols a les files de l’Atlètic Santa Coloma i el 1982 fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1979, 1982 Entre el 1974 i el 1979 participà en sis Campionats del Món de cros, formant equip amb la doble campiona mundial Carme Valero D’altra banda, guanyà el Campionat d’Espanya de 3 000 m llisos en pista 1977, i el Campionat de Catalunya de 1 500 m 1976 i de 5 000 m 1977 Guanyà set edicions de la Jean Bouin 1974-79…

Fou inaugurat el 20 d’agost de 1967 en substitució de l’anterior camp del Centre d’Esports Sabadell, del qual adoptà la denominació, malgrat que és situat a la plaça Olímpia, a uns centenars de metres fora del barri de la Creu Alta Les obres de construcció s’iniciaren el 15 de setembre de 1966, als antics terrenys de Can Borgonyó La direcció anà a càrrec de l’arquitecte Gabriel Bracons i del constructor Argemí El dia de la inauguració se celebraren una sèrie d’actes que s’iniciaren al matí amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava a la vella Creu Alta, i la…

Construït per l’arquitecte Félix de Azúa, fou inaugurat el 8 de juliol de 1961 amb un partit internacional entre les seleccions de Catalunya i el Llenguadoc-Pirineus El 1988 se substituí la cendra per una pista de tartan amb vuit carrers Fou la seu dels entrenaments dels llançadors dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aquesta concessió implicà una millora general de les grades, l’enllumenat, la gespa, la pista, la gàbia de llançaments, els vestidors i el gimnàs El 2004 es renovà el material sintètic i també es construí un edifici per acollir la secretaria de la Joventut Atlètica Sabadell, la…

Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970