Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…
Betevé
Ràdio i televisió
Emissora pública de televisió dependent de l’Ajuntament de Barcelona.
Fou creada el 1984 com a televisió de districte El 1989 inicià emissions conjuntes amb nou televisions de districte més agrupades en la Coordinadora Barcelona Comunicació CBC El 1993 signà el primer conveni de collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el qual, des d’aleshores, n’assumí la gestió a través de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona ICB SA SPM Com a Barcelona Televisió BTV , nom que rebé fins el gener del 2017, inicià les emissions el 3 de novembre de 1994 des dels estudis de la Via Laietana de Barcelona Mitjà de proximitat adreçat als…
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…
la Romana de Tarafa
Ajuntament de la Romana de Tarafa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, als corredors del sub-bètic valencià.
Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes…
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…
Ferrara
Façana de l’Ajuntament de Ferrara
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada, en gran part…
Rafelguaraf

Ajuntament de Rafelguaraf
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts (329 m alt.) de les muntanyes que limiten per l’W la Valldigna.
Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment El poble 1948 h agl 2006, rafelguerenyos 40 m alt és al…
Josep Punsola i Vallespí

Josep Punsola
Ajuntament de Mataró / família Punsola
Literatura catalana
Poeta.
Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970
,
Gregorio Peces-Barba Martínez

Gregorio Peces-Barba Martínez
© Ajuntament de Getafe
Política
Polític i jurista castellà.
Es llicencià 1960 en dret i es doctorà 1970 a la Universidad Complutense de Madrid Estudià també dret comparat a la Universitat d’Estrasburg Entre el 1963 i el 1975 formà part com a advocat del Tribunal de Orden Público, en el qual destacà per la seva defensa dels drets humans S’aproximà a l’oposició democràtica i milità 1962-64 a Izquierda Democrática Cristiana Junt amb Joaquín Ruiz-Giménez i altres destacats antifranquistes, fou cofundador de la revista Cuadernos para el Diálogo Detingut i empresonat i suspès de l’exercici de l’advocacia 1971, l’any 1972 s’afilià al PSOE i aviat n’…
Encarna Escudero Gómez

Encarna Escudero Gómez
Ajuntament de Call detenes
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons i cros.
Resident des de jove a Santa Coloma de Gramenet, destacà en l’especialitat de cros durant la dècada de 1970 Aconseguí la majoria de títols a les files de l’Atlètic Santa Coloma i el 1982 fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1979, 1982 Entre el 1974 i el 1979 participà en sis Campionats del Món de cros, formant equip amb la doble campiona mundial Carme Valero D’altra banda, guanyà el Campionat d’Espanya de 3 000 m llisos en pista 1977, i el Campionat de Catalunya de 1 500 m 1976 i de 5 000 m 1977 Guanyà set edicions de la Jean Bouin 1974-79…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina