Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el…
Horacio Quiroga
Literatura
Contista uruguaià.
D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de…
Josep Massanés i Mestres
Història
Militar
Enginyer militar i acadèmic de San Fernando.
Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i…
Ponç Puigdevall i Aragonès
Literatura catalana
Crític literari i narrador.
Com a creador ha publicat llibres de relats Un silenci sec 1991, premi Andròmina de narrativa 1990, Era un secret 1998, conjunt de relats que presenten uns personatges obsedits per alliberar-se d’un espai asfixiant, i L’atzar favorable 2012, novelles Un dia tranquil Barcelona 2010, premi Ciutat de Barcelona 2009, D’incògnit 2016, Illusions elementals 2017, premi Joanot Martorell 2016 i Novella comercial 2024, i reculls d’articles Els convidats de pedra 2015 i Jardins secrets 99 llibres per tornar a llegir 2022 També ha tingut cura, en collaboració amb Javier Cercas…
Ferran II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1495-96).
Primogènit d’Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i d’Hipòlita Sforza de Milà, accedí al tron de Nàpols en abdicar el seu pare, però s’hagué de refugiar a Ischia, davant la invasió de l’exèrcit francès de Carles VIII i l’entrada i la coronació d’aquest a Nàpols Amb l’ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d’entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos 1495 El 1496, després de la victòria d’Atella contra les forces angevines, es casà amb la seva tia Joana d’Aragó per tal d’assegurar-se l’ajuda de Ferran II de Catalunya-…
Castell d’Altafalla (Falset)
Art romànic
Aquest castell fou una de les fortaleses de la baronia d’Entença El primer esment és de l’any 1295, en què Guillem d’Entença, senyor del castell, va alliberar els habitants de Falset de l’obligació de fer guaita als castells de Falset i Altafalla Va ser un dels castells que el mateix Guillem d’Entença va cedir ai rei Jaume II el 3 de desembre de 1313 i que després, en crear el comtat de Prades el 1324, aquest rei va cedir al nou comte —el seu fill Ramon Berenguer— com a part integrant de la baronia d’Entença, que també s’afegia al patrimoni de la naixent casa de Prades El castell…
laïcisme
Història
Doctrina que defensa la independència de l’home, de la societat i, més particularment, de l’estat de tota influència eclesiàstica o religiosa.
El pensament laïcista rebé a França, durant la polèmica sobre la forma espiritual de la Tercera República, la seva expressió clàssica i exemplar i ha exercit una influència notable en els altres països europeus fins al s XX Les arrels espirituals del laïcisme es troben en el Renaixement, l’humanisme, el gallicanisme i la Illustració En aquesta època prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres i hom procurà d’alliberar-se de la tutela eclesiàstica El pensament jurídic civil situà la justificació de la religió en un dret individual…
emissió electrònica
Electrònica i informàtica
Alliberament d’electrons d’una superfície cap a l’espai que l’envolta.
Pot ésser primària , quan és el resultat de l’elevació de la temperatura de la superfície emissió termoelectrònica o termoiònica, de la incidència de l’energia radiant emissió fotoelectrònica o d’un camp elèctric en el qual s’implica la superfície considerada emissió per camp, i secundària , quan és conseqüència del bombardeig d’una superfície amb electrons o ions En l' emissió termoelectrònica un cos a alta temperatura i en determinades circumstàncies pot alliberar electrons efecte termoelectrònic, que poden restar estàtics formant una càrrega espacial o ésser atrets per un cos…
Es commemora el 30è aniversari del desastre de Txernòbil
Amb un acte oficial presidit pel president Petró Poroixenko, Ucraïna dóna inici a la commemoració de l’accident nuclear de la central nuclear de Txernòbil, el més greu de la història L’accident es va iniciar el 26 d’abril de 1986 amb l’explosió del reactor, fet que va alliberar una gran quantitat de material radioactiu, que es va propagar a extenses zones d’Ucraïna, Bielorússia i Rússia, d’on milers de persones van ser evacuades Trenta anys després, encara neixen infants amb deformitats i la taxa de malalties canceroses és anormalment elevada a conseqüència de la radioactivitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina