Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…
alaman | alamana
Història
Individu d’un antic poble, essencialment guerrer, integrat per diverses tribus germàniques.
Després d’haver estat expulsats de Brandenburg el 178 pels gots i els eslaus, els alamans s’establiren a la regió del Main i a la dreta del Rin Toparen successives vegades amb els romans fins que, en fracassar llur temptativa d’establir-se a Alsàcia, foren vençuts a Argentoratum Estrasburg per Julià 357 i per Valentinià 453 Finalment, Clodoveu, rei dels francs, els derrotà 496 i es possessionà de llurs territoris A partir d’aquesta data, els alamans passaren pràcticament a dependre dels francs Aquest fet fou palès amb Carlemany i, més tard, amb Lluís el Germànic, el qual, després del tractat…
Charles Friedel
Mineralogia i petrografia
Químic i mineralogista alsacià.
Fou catedràtic de mineralogia 1876 i de química orgànica 1884 a la facultat de ciències de París i fundà l’Institut de Chimie de París El 1887, amb JM Crafts, descobrí l’ús del clorur d’alumini en reaccions de síntesi d’homòlegs del benzè reacció de Friedel i Crafts Preparà un gran nombre de minerals artificials rútil, tridimita, etc, en collaboració amb ESarasin, i descobrí l’alcohol propílic
Erwin von Steinbach
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres alsacià.
Fou autor d’una part de la façana i del projecte de la catedral d’Estrasburg
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del criticisme kantià
Andreas Franz Wilhelm Schimper
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf alsacià.
S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898
Erwin von Steinbach
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor alsacià.
Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat
Elisabeth Grümmer
Música
Soprano alemanya.
Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de Nova York…
Lucien Muller
Futbol
Futbolista i entrenador.
Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1965-68 procedent del Real Madrid Disputà 119 partits amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa de Fires 1966 i de la Copa 1968 Fou setze vegades internacional per França, i disputà l’Eurocopa 1960 i la Copa del Món 1966 Com a entrenador, dirigí el Castelló, el Saragossa i el Burgos, fins que la temporada 1978-79 fou contractat pel FC Barcelona Tanmateix, no acabà la temporada en ser cessat al mes d’abril, poc abans que l’equip es classifiqués per a la final de la Recopa, que s’adjudicà a Basilea Posteriorment entrenà el Burgos, el Mallorca…
moscatell
Viticultura
Varietat de raïm, els grans grossos i ovalats del qual, d’un color que va del groc pàl·lid al blau negrós, tenen un perfum i un gust dolç, lleugerament moscat.
Hom el conrea especialment a Itàlia, al sud de França, a Grècia, a Tunísia, a l’Alsàcia, al Tirol i a Hongria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina