Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
flota de roure
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 3 a 8 cm d’alt d’un color bru rogenc fosc, amb el barret més o menys convex i amb la cama pivotant.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
alzinoi
Alzinoi
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell (5-10 cm) groc de mel, més o menys fosc, amb esquames brunes, alçades, disseminades per sobre, làmines blanquinoses, peu fibrós, inflat i més fosc a la base, amb un anell membranós, blanc amb vora groga, i carn blanca, amargant en cru.
Es fa en flotes, sobre soques, troncs vells i arrels mortes, que recobreix amb rizomorfes negres barba de vaca Bon comestible, comú als nostres boscs
gla
Glans d’alzina
© Photooiasson | Dreamstime.com
Botànica
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base.
És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures
arbre perennifoli
Alzina (Quercus ilex), arbre perennifoli
SOPHOCO -santaorosia photographic collectivity- (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre les fulles del qual mantenen llur activitat durant diversos períodes vegetatius (fulles persistents) i es renoven talment que la capçada es conserva verda tot l’any, com en l’alzina i l’avet.
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina…
la Trinitat
Santuari
Santuari del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), situat en una petita vall al SE de les masies.
És lloc molt frondós i ric en fonts L’església, existent al segle XIV, fou reedificada el 1790 Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella És lloc de molta devoció i s’hi fan aplecs el 16 i el 30 d’agost
Una plaga potencial de les sureres
Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti 2,7-3 mm de llargada Juli Pujade-Villar Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids Cynipidae que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica, tot seguint la distribució de les plantes hoste les fagàcies perennifòlies alzina, alzina surera i garric Algunes espècies del…