Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
oïda absoluta
Música
Capacitat de la memòria per a recordar una freqüència musical sense cap referència.
Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que sembla estar…
Club de Golf Platja de Pals

Club de Golf Platja de Pals
Club de Golf Platja de Pals
Golf
Club de golf de Pals.
Fundat l’any 1966, fou el primer camp de golf de la Costa Brava Fou ideat per Baltasar Parera i Rosa Coll i dissenyat per FW Hawtree Originalment tingué nou forats però el 1970, amb la celebració del Campionat Internacional Amateur d’Espanya, inaugurà el recorregut de divuit forats de par 73 Organitzà l’Obert d’Espanya de golf 1972, l’Obert de Catalunya 1989, l’Obert de Girona 1991, com també un Campionat d’Europa júnior masculí i un Campionat d’Europa sènior per equips Disposa d’escola de golf i de camp de pràctiques El 2003 passà a anomenar-se Golf Platja de Pals
Club Esportiu Piscines
Altres esports de pilota o bola
Club de pilota basca de Barcelona.
Fundat el 1930, inicialment prengué el nom d’El Caballo Rojo Es trobava situat dins el complex Atracciones Sarrià El 1942 es refundà amb el nom Club de Pelota Basca i el 1946 adoptà la denominació definitiva, any que també el complex on es trobava canvià per anomenar-se Piscinas y Deportes En pala curta destacaren jugadors com Pedro Hernández I, Alberto Castillo I, Jordi Vidal, José Miguel Legarrea i Jaume Urrich En paleta foren rellevants Enric Muñoz i Tito Castillo II, i en paleta de cuir Jaume i Rafael Carbonell El 1986 tancà les installacions i es traslladà al complex de Bac…
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…
tapa

Tapa de piano de cua
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons de teclat, taula -generalment de fusta- que protegeix la superfície superior de l’instrument o el teclat.
També s’usa popularment aquest terme per a anomenar la taula harmònica d’alguns cordòfons amb mànec, especialment de violins i guitarres En la majoria d’instruments cordòfons de teclat és una tapa mòbil de fusta de la mateixa forma que el perímetre de la caixa de l’instrument, fixada amb frontisses a la part superior d’aquesta Se’n pot regular l’obertura per a projectar el so i variar-ne el volum d’emissió, fixant la seva posició mitjançant un puntal En alguns pianos de taula aquest efecte s’aconseguia amb una segona tapa, parallela a la tapa exterior Antigament se’n decorava l’…
bugia
Física
Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia…
Aeronàutica Naval
Esports aeris
Departament del Ministeri de Marina que establí la seva base a l’antic Aeròdrom de la Volateria del Prat de Llobregat.
Conegut també com Aeronaval o la Naval, el 1921 adquirí totes les installacions de Tallers Hereter Es constituí una secció d’aviació i una altra d’aerostació Creà una escola de pilots, es construïren dos nous hangars per a avions i dos més per a globus i dirigibles Des de l’inici destacà la secció d’aerostació, que el 1925 efectuà un parell de vols de Barcelona a Madrid amb globus El 1928 prengueren part per primera vegada en una prova esportiva, al III Concurs de Tardor El 1932 Aeronàutica Naval es traslladà a la base de San Javier, Múrcia, i deixà l’Aeròdrom de la Volateria a l’aviació…
Atlètic 1952
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Terrassa.
Equip filial de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, fundat el 1980 Constituït amb la idea de ser el tercer equip per sota de l’Atlètic de Terrassa i del Vallès Esportiu, començà a segona divisió, encara que ha jugat a primera divisió la majoria de temporades Fou registrat com a associació esportiva el 1982, i el seu primer president fou Antoni Escudé La temporada 2003-04 canvià de nom i passà a anomenar-se simplement Atlètic L’any 2009, membres de l’equip del Vallès Esportiu fundaren un nou equip d’hoquei sala amb el nom original d’Atlètic 1952, que guanyà el Campionat de Catalunya…
el Verdum
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana — de la qual és separada pel barri de la Prosperitat—, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats Vers el sector muntanyós turó de les Roquetes es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl uns 694 h/ha 1972 Amb l’edificació del sector més muntanyós del turó de les Roquetes una part de l’antic barri del Verdum…
factor de la coagulació
Biologia
Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació d’aquesta.
L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a la sang per mètodes bioquímics directes o per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina