Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Els recursos geoenergètics
L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil més lligat a…
Joseph Schmitt
Música
Compositor i editor alemany.
Inicià la seva formació a Dresden amb CF Abel Durant gran part de la seva vida s’ocupà de tasques vinculades a la seva vocació com a monjo cistercenc a Eberbach im Rheingau En aquest monestir exercí funcions de director musical i compongué la major part de la seva producció religiosa, que consta de misses, un rèquiem i un tedèum El 1771, la direcció del monestir decidí reduir despeses en l’apartat musical i, en veure disminuïdes les seves possibilitats, Schmitt deixà la vida monàstica i anà a Amsterdam, on esdevingué un personatge polifacètic que treballà indistintament en la…
Cong Weixi
Literatura xinesa
Escriptor xinès.
Fill d’un enginyer assassinat pels nacionalistes del Guomindang que intentava unir-se als comunistes, fou educat pels seus avis Després de graduar-se a l’escola normal exercí de mestre Del 1954 data el seu primer recull de contes, Un matí assolellat , al qual seguí, un any després, la novella El matí es trenca sobre el riu del sud , obres amb les quals obtingué reconeixement Després de publicar un article que qüestionava alguns aspectes del realisme socialista fou acusat de dretà 1957 i visqué els vint anys següents en diversos camps de reeducació laogai Un cop alliberat, el 1978 publicà…
Josep Maria Millàs-Raurell
Literatura catalana
Escriptor.
Després de collaborar a diverses publicacions —"La Revista”, “D’Ací d’Allà”, “L’Instant”, “Un Enemic del Poble”, “La Mainada”, “Revista de Poesia”, etc— es féu conèixer com a poeta amb Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919 i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames 1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic el 1921 publicà L’orb , drama amarat d’un expressionisme negre, i La vida se'n va , que passà desapercebuda al Romea L’èxit li arribà amb La llotja 1928, on criticà la burgesia…
Valentino Rossi
Motociclisme
Motociclista italià.
El 1996 debutà en el campionat del món, on seguí una trajectòria fulgurant amb una moto Aprilia fou campió del món de 125 cc l’any 1997, subcampió del món de 250 cc el 1998 i campió del món de 250 cc el 1999 El 2000 fitxà per l’equip Honda, en 500 cc, amb el qual fou subcampió del món en la primera temporada, i el 2001 assolí per primera vegada el títol mundial de la màxima categoria en guanyar 11 dels 16 grans premis del campionat A 22 anys, Rossi es convertí en el pilot més jove que ha aconseguit els títols en les tres categories La temporada 2002, confirmà l’hegemonia en proclamar-se…
Eduardo Duhalde
Política
Polític argentí.
Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència,…
Gustavo Gutiérrez Merino
Cristianisme
Teòleg peruà.
Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza histórica de los…
Togo 2009
Estat
El president Fauré Gnassingbé i l'oposició, amb la mediació del cap d'estat de Burkina Faso, Blaise Compaoré, van signar a l'agost un acord sobre la convocatòria de les eleccions presidencials que s'han de celebrar el 28 de febrer de 2010 Fauré, que va succeir el seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, és l'aspirant de l'Agrupament del Poble Togolès Per la seva part, l'oposició discutia la presentació d'un candidat únic entre Gilchrist Olympio, de la Unió de Forces del Canvi, i Yawovi Agboyibo, del Comitè Acció per la Renovació Quatre anys després d'arribar al poder, Fauré s'ha desfet de la…
Joan Ollé i Freixas
![](/sites/default/files/media/FOTO/olle.jpg)
Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina