Resultats de la cerca

Protegit dels califes de Bagdad, fou el primer a introduir veus blanques a la cort És autor d’un recull de 100 cançons, incloses en el Kitāb al-Aġanī d’Abū-l-Farāǧ ‘Alī al-Isfahānī

Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic

Autor de diferents qasṣīda Noble, fou poeta oficial a la cort dels califes omeies Es destacà en els cercles erudits de Bàssora, i tingué una llarga polèmica amb Ǧarīr El seu divan, amb descripcions de fets banals, és útil per a conèixer la societat del seu temps

Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos fragments de…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a través de les…

Fou el primer a compondre moaixakhes a l’Orient i és autor d’una preceptiva Dār al-ṭirāz fī ‘amal al-muwaššahat d’aquest gènere

Coneguda amb el sobrenom d' al-Ḥansǟ’ ‘la del nas arromangat’ Es convertí a l’islam després de la batalla de Badr 624 És autora de sentides elegies dedicades a diverses desgràcies que sofrí

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer