Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Cogullada vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
almud
Física
Mesura de capacitat usada en diferents països, el valor de la qual varia d’un país o regió a l’altre i segons sigui emprada com a mesura d’àrids o de líquids.
Utilitzada a les Illes Balears, al País Valencià, a la Ribagorça, al Pallars, al Baix Ebre i a Aragó
Els cianobacteris, creadors de l’atmosfera actual
Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…
coeficient de Deval
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast manifestada per la pèrdua de pes (en percentatge sobre el pes inicial) soferta pels fragments de pedra per xoc entre ells i amb les parets del recipient d’assaig.
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm
cossa
Física
Antiga mesura d’àrids, sisena part de la mesura pròpiament dita, que ha persistit a la zona pirinenca (Ripollès, Cerdanya, Vallespir), equivalent aproximadament al cop o al mesuró d’altres comarques, que són la vint-i-quatrena part de la quartera.
planta asfàltica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Instal·lació industrial dedicada a la fabricació d’aglomerat asfàltic en calent, amb dispositius especials per a la dosificació, l’escalfament i la mescla del betum, dels àrids i del filler, i per a la càrrega del conglomerat en les unitats de transport.
Hom anomena planta asfàltica contínua aquella en què les operacions de dosificació, escalfament i mescla s’efectuen contínuament, amb independència dels ritmes de transport, en contraposició a la planta asfàltica discontínua , en la qual en cada cicle de producció hom fabrica i carrega una quantitat determinada de conglomerat
cop
Física
Antiga mesura de capacitat per als àrids dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera; dita també mesuró a certes comarques, ha perdurat amb aquest nom (cop blader) al Gironès i a l’Empordà, on equival a 3,013 l.
Felanitx
Vista des de Felanitx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la costa SE de l’illa.
El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…