Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Còlit ros
El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola negra, ambdues…
Cogullada vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
coeficient de Deval
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast manifestada per la pèrdua de pes (en percentatge sobre el pes inicial) soferta pels fragments de pedra per xoc entre ells i amb les parets del recipient d’assaig.
Els cianobacteris, creadors de l’atmosfera actual
Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…
cossa
Física
Antiga mesura d’àrids, sisena part de la mesura pròpiament dita, que ha persistit a la zona pirinenca (Ripollès, Cerdanya, Vallespir), equivalent aproximadament al cop o al mesuró d’altres comarques, que són la vint-i-quatrena part de la quartera.
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
planta asfàltica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Instal·lació industrial dedicada a la fabricació d’aglomerat asfàltic en calent, amb dispositius especials per a la dosificació, l’escalfament i la mescla del betum, dels àrids i del filler, i per a la càrrega del conglomerat en les unitats de transport.
Hom anomena planta asfàltica contínua aquella en què les operacions de dosificació, escalfament i mescla s’efectuen contínuament, amb independència dels ritmes de transport, en contraposició a la planta asfàltica discontínua , en la qual en cada cicle de producció hom fabrica i carrega una quantitat determinada de conglomerat
cop
Física
Antiga mesura de capacitat per als àrids dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera; dita també mesuró a certes comarques, ha perdurat amb aquest nom (cop blader) al Gironès i a l’Empordà, on equival a 3,013 l.
barrella terrera
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, amb nombroses tiges de 30 a 60 cm, ajagudes o ascendents, vermelloses, i amb fulles cilíndriques, petites; viu en llocs àrids o salabrosos de tendència estèpica, a la regió mediterrània i a l’Europa central i oriental.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina