El còlit ros (Oenanthe hispanica) de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables: el color blanc lluminós del carpó i part de la cua. El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses. Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris. Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola negra, ambdues presents als Països Catalans.
Marcel·la Chinchilla.
Típic estival d’àmbit mediterrani, propi d’espais oberts, el còlit ros es distribueix per les comarques més càlides i eixutes del marc geogràfic objecte d’estudi. És un ocell comú fins en una altitud de 1000 m, encara que isoladament pugui enfilar-se una mica més.
A la Catalunya Nord el còlit ros és freqüent fins a l’altitud esmentada, però rareja a la plana del Rosselló, on nia localment. Conseqüentment, amb els seus requeriments no es troba als Pirineus ni als Prepirineus, llevat del seu sector més oriental, d’influència mediterrània molt marcada. Tampoc no apareix en una bona part de la Catalunya humida ni en zones eminentment boscanes o marjalenques. Al País Valencià ocupa especialment les comarques interiors i les extensions de conreus de secà; de vegades s’endinsa pels tarongerars més interiors de les comarques de més relleu, sempre, però, defugint els ambients humits de qualsevol mena i els conreus de regadiu de la plana. A les Illes és considerat com a migrador escàs, amb comptades citacions a Mallorca i Menorca, totes elles referides al pas primaveral.
Com una bona part dels ocells de dieta insectívora gairebé exclusiva, el còlit ros abandona els seus territoris als Països Catalans un cop acabada la cria i migra fins a arribar a la regió del Sahel, al S del Sàhara, on passa l’hivern. El pas migratori primaveral comença al final de març, el flux màxim s’observa a partir de la segona quinzena d’abril i el pas acaba en el decurs de la segona quinzena de maig. El viatge de tornada cap a Àfrica es produeix a partir de la primera setmana d’agost, i pràcticament no s’observa cap còlit ros després de la primera quinzena de setembre.
Àrea de nidificació del còlit ros (Oenanthe hispanica) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Dins la seva àrea de cria, aquest còlit ocupa una gran varietat d’hàbitats oberts, sempre que aquests acompleixin les característiques generals abans esmentades. Així doncs, és un ocell comú en tota mena de conreus arbrats de secà, com ara els vinyers, oliverars, garroferars i ametllerars; li agraden força els camps llaurats, més encara quan hi pot trobar algun promontori per a posar-s’hi. Manca, però, a les grans extensions de conreus monospecífics. Defineix també l’avifauna de les àrees estepàries amb rocam espars, i d’hàbitats arbrats molt aclarits amb sòls pedregosos, sempre en indrets eixuts i àrids.
Els mascles presenten dues formes, segons l’abast de la banda negra de la faç. S’observen ambdues fases, si bé la dita stapazina, de gola negra, és quelcom més freqüent, que l’aurita, amb la banda negra limitada a les galtes i els ulls. Treballs referits a les relacions quantitatives entre les poblacions d’ambdues fases indiquen la dominància de la fase de gola negra a les comarques pedregoses del País Valencià i del Camp de Tarragona. A les Alberes domina, així mateix, la fase stapazina, amb un percentatge del 57%.