Resultats de la cerca

Té 150 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud, un de segona i quatre de tercera És molt extensa i de fàcil identificació pel pentàgon que determinen els estels α, β i φ de la constellació, juntament amb l’astre β del Taure L’estel principal és la Cabra

Entre les aplicacions més importants dels retrocoets, cal esmentar la de fer descendir satèllits artificials de la seva òrbita dirigint el doll de gasos endavant i amunt, l’aterratge suau d’un giny en un astre desproveït d’atmosfera i l’amortiment del xoc al final del descens d’una càpsula espacial amb paracaigudes

Té un diàmetre d’uns 160 km i el radi orbital és de 12 950 000 km El seu moviment és retrògrad, i té un període de 550,34 dies La seva òrbita presenta una inclinació de 150° respecte a l’òrbita de Saturn Quan aquest és situat en oposició, Febe és observat com un astre de magnitud 14

En els cossos celestes gasosos l’atmosfera és constituïda pel conjunt d’estrats més exteriors i menys densos La composició i el gruix de cada atmosfera varia d’un planeta o estel a un altre L’existència d’atmosfera en un astre pressuposa que la velocitat d’agitació tèrmica és més petita que la velocitat de satellització

S’enlaira amb èxit a cap Canaveral Florida, Estats Units d’Amèrica la sonda Parker de la NASA en direcció al Sol És la primera missió dirigida a la corona del Sol, on ha d’arribar el mes de novembre A partir de llavors és previst que orbiti al voltant de l’astre 24 vegades fins al 2025, recollint-ne dades

Conté dos estels de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Puppis , és un estel groc de magnitud 2,76 que pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també diversos cúmuls oberts Antigament, la constellació de la Popa era considerada com una part de la constellació d' Argo

Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’…

El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler causat per la…

Conté 146 estels visibles a ull nu L’astre principal, α Monocerotis , és un estel gegant de magnitud visual 4,07, pertany al tipus espectral K0, i és situat a una distància de 180 anys llum L’Unicorn conté també, a poca distància de l’estel ε Monocerotis i cap a l’oest, una nebulosa d’emissió important, anomenada Rosetta i catalogada com a NGC 2237

Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries