Resultats de la cerca

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1405 i general de l’orde 1406 Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII Representant de la corona catalanoaragonesa al concili de Constança 1416, advocà a favor de la unitat de l’Església Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae

Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament

La lògica tradicional, a partir de Porfiri, ha establert com a predicables el gènere, l’espècie, la diferència específica, el propi i l’accident

Entre els més antics destaquen els quatre amb textos en llatí basats en fets miraculosos de sant Nicolau que figuren en el llibre de representacions de Fleury, del segle XIII Els més coneguts són Les miracles de Notre Dame , una collecció de quaranta miracles del manuscrit de París Bibliothèque Nationale, fr 819-820, suposadament representats a París pel gremi de joiers entre gener i febrer del 1339 i el 1382 La part musical incloïa, entre altres peces del repertori vocal, setanta-dos rondós, nou motets, cinc tedèums, tres Regina caeli , tres Ave Regina caelorum i dos himnes en llatí com a…

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Probable deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig Hom li ha atribuït el Naixement, l' Epifania i dos sants del retaule major de Santa Maria de Morella, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat