Resultats de la cerca

Fill i successor del duc Carles Manuel II, fins el 1683 estigué sota la regència de la seva mare, Joana de Savoia Nemours Formà part de la Lliga d’Augsburg contra França 1689, i s’oposà també a França en la guerra de Successió espanyola Com a conseqüència de les paus d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 obtingué el regne de Sicília, que canvià el 1720 per Sardenya Fou un estadista hàbil que reformà l’administració i les finances dels seus estats i promulgà un nou codi legislatiu El 1730 abdicà a favor del seu fill Carles Manuel III però, en intentar de recuperar el poder, fou reclòs…

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’…

Dominicà a San Esteban de Salamanca 1519, fou prior a Talavera i a Ocaña 1503-1538 i vicari general de l’orde a la Germània inferior Confessor de Carles V 1542-48, intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy Introduí a Dillingen Alemanya el tomisme renovat de Salamanca Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola Entre les seves obres cal destacar Institutiones christianae…

Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments…

Militar francès que lluità a Flandes contra els francesos durant la guerra de la lliga d’Augsburg, i a favor de Felip V de Castella contra els aliats a Ramillies, Oudenaarde i Malplaquet 1709 en la guerra de Successió Prengué part en el setge de Barcelona amb el grau de coronel i penetrà a la ciutat pel baluard de llevant l’11 de setembre de 1714 Participà en la presa de Mallorca 1715 i de Sardenya 1718 i, més tard, en la d’Orà i en la batalla de Bitonto 1734, que assegurà la corona de les Dues Sicílies per a Carles de Borbó, fill de Felip V Fou recompensat amb el marquesat de…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg dels anys…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…

Infant de cor a la capella de la cort electoral de Dresden, el 1612 en fou nomenat organista Gràcies a la protecció de l’elector viatjà a Augsburg, on estudià amb l’organista Ch Erbach fins el 1615 De retorn a Dresden rebé lliçons de composició de H Schütz El 1625 fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’ensenyar els infants de cor La seva Partitura seu Tabulatura italica 1631 per a orgue és una collecció de trenta-sis fugues de dues a quatre veus en cadascuna de les dotze tonalitats, i pot considerar-se com un model pedagògic de prima prattica instrumental, amb el…

Estudià cant a Budapest i a Roma, i debutà el 1959 a Augsburg Després d’un breu període amb la companyia de l’Òpera de Wuppertal, el 1961 ingressà en l’Òpera de Colònia, on romangué fins a la seva mort El 1965 participà en l’estrena d’ Els soldats , de BA Zimmermann Es presentà amb èxit a teatres internacionals com el Metropolitan de Nova York 1968 o el Covent Garden de Londres 1970, a més de participar en els festivals de Bayreuth 1962 i Salzburg 1965 A part del repertori alemany especialment Wagner, en què s’especialitzà, interpretà amb èxit papers operístics de WA Mozart, G…

Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans…