Resultats de la cerca

El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…

Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…

Diverses accions promogudes per Acció Cultural del País Valencià, sd ACPV A mitjan dècada dels noranta, semblava que el valencianisme travessava una situació d’estancament més que no pas d’estabilitat El valencianisme polític —aglutinat al voltant d’Unitat del Poble Valencià— va ser incapaç de superar les seues tradicionals limitacions de vot, que la barrera electoral del 5% empitjorava Pel que fa al valencianisme cultural, tampoc no semblava trobar-se en situació de creixement En gran mesura, aquest s’organitzava al voltant de la defensa de la llengua, si bé la traducció des d’aquest…

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…

Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…

L’esport com a activitat del lleure de les societats contemporànies va néixer en l’àmbit privat A poc a poc, però, els grups polítics i els poders públics s’hi van interessar en dos sentits diferents però complementaris D’una banda, com a activitat per a la qual calia definir un programa, és a dir, una proposta de desenvolupament d’acord amb la ideologia defensada per cadascun De l’altra, com a activitat que progressivament es feia més popular i que es podia considerar com un mitjà de propaganda Als Països Catalans, i sobretot a Catalunya, aquest procés s’havia iniciat ja abans del 1939 amb…

Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…

Tot i que els escriptors i historiadors mallorquins inserits dins el corrent romàntic historicista acceptaren i estimularen una renaixença cultural autòctona que menà a un acostament real entre Mallorca i els altres països catalans, la societat mallorquina, d’economia agrària i econòmicament poc desenvolupada, no possibilità la politització del moviment fins a la desfeta colonial de la darreria del segle XIX Abans hi havia hagut temptatives, per part de grups federals mallorquins, d’incorporar les illes en els corrents prenacionalistes del Principat, com foren la participació en el Pacte de…

Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…