Resultats de la cerca

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960

Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936

Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort

Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de Catalunya

És emprat també per a expressar relacions de tensions i corrents Per a potències, el nombre de dB és 10×log P 2 /P 1 per a tensions és 20×log V 2 /V 1 i per a corrents és 20×log I 2 /I 1 Sovint hom pren un valor arbitrari de referència al qual fa correspondre el valor 0 dB En acústica la intensitat sonora de referència és I 0 =10 -16 W/cm 2 , corresponent a una pressió acústica de p 0 =2×10 -5 N/m 2 El nombre de dB corresponent a la intensitat I o a la pressió p és 10×log I/I 0 o bé 20×log p/p 0 En electrònica, i especialment en telecomunicacions, és corrent de prendre com a…

Residí la major part de la seva vida a Mataró President del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, al marge de la seva professió s’interessà per la cultura en diverses de les seves manifestacions, especialment per la literatura Autor d’una obra bàsicament inèdita, una part de de la qual ha estat publicada l’assaig Teoria general de l’universalisme 1979, els poemaris El primer quadern de Bel Dezir 1981, premi de Poesia Marià Manent, i Paradigmes esotèrics 1991, i les novelles atípiques Summa kaòtica 1986 i Resta kaòtica 2008 L’any 2024 es publicà  Poesia completa , una recopilació en dos…

Es formà al Conservatori Nacional de Lima i a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1996 debutà oficialment interpretant l’òpera Matilde di Shabran , de Rossini, al festival Rossini de Pesaro El públic i la crítica coincidiren a afirmar que Flórez era ja un dels grans tenors rossinians actuals Des d’aleshores la seva carrera ha estat espectacular com a gran intèrpret del repertori de bel canto , encara que també ha participat en muntatges d’òperes de GVerdi Falstaff amb gran èxit El 2000 rebé el premi de la Crítica italiana, el premi Abbiati al millor cantant de l’any, i ha estat distingit…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S Sanderson, S Kurz i N…

Cantant afeccionat, es dedicà professionalment al cant per consell de S Koussevitzky Estudià a Filadèlfia i, més tard, al Conservatori de Berkshire 1942 Debutà a Hollywood el 1945 amb Madama Butterfly , que després cantà a Nova Orleans El 1947 fundà el Bel Canto Trio amb G London i F Yeend, amb els quals cantà diversos fragments d’opereta i de musicals Protagonitzà algunes pellícules musicals, entre les quals The great Caruso R Thorpe 1951, que el feu famós internacionalment, The Seven Hills of Rome R Rowland 1957 i For the first time R Maté 1959 El 1956 es traslladà a Roma, on morí d’una…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, sota mateix del castell Sempre ha tingut categoria de parròquia El lloc de Castellbell és documentat des del 924, i l’església no surt documentada fins que abans del 1154 apareix com a parròquia, però com sigui que no consta l’advocació sinó només el nom del lloc Castel Bel , no podem assegurar que la referència correspongui a aquesta església i no a la de Santa Maria del Vilar, molt més documentada Amb tot, el 1685 ho era, encara que el rector vivia a Santa Maria del Vilar, que era una sufragània, com les antigues parròquies de Sant…