Resultats de la cerca

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals

És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos

És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan s XIV i fou poblat de nou entre els s XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll

Fou monjo benedictí de Maria Laach 1905 Elaborà tota una teologia de la litúrgia com a presència del misteri, o de les accions salvífiques de Jesucrist en els sagraments Fundà 1921 i dirigí “Jahrbuch für Liturgiewissenschaft” ‘Anuari per a la ciència litúrgica’ La seva obra principal és Das christliche Kultmysterium ‘El misteri del culte cristià’, 1932

Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum

Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat

A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí

Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906