Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Teodor II Ducas Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1254-58).
Succeí el seu pare Joan III Ducas Vatatzes, que ja l’havia associat al tron Bon legislador i home d’una gran cultura, era també un bon estrateg i conservà totes les possessions territorials de l’imperi de Nicea Lluità contra els búlgars, que derrotà en dues ocasions 1255 i 1256, i obligà el tsar Miquel II Asen a signar un tractat Casà després 1257 la seva filla Irene amb el nou tsar de Bulgària, Constantí I Taš de Bulgària, i l’altra filla, Maria, amb Nicèfor, fill del dèspota d’Epir Miquel II, que li hagué de cedir Dyrrachium Durrës i algunes altres ciutats i fortaleses Intervingué en els…
khàzar
Història
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.
Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950…
Miquel VIII conquereix Constantinoble i és proclamat emperador
Miquel VIII conquereix Constantinoble i és proclamat emperador Restauració de l’imperi bizantí
eparca
Història
A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble.
Era el representant suprem del senat de la ciutat, responsable de l’ordre i els proveïments i de l’administració de la justícia Al s XIII, el càrrec passà a ésser honorífic
Máximos Planudes
Història
Lingüística i sociolingüística
Erudit, filòleg i home de ciència bizantí.
Ambaixador a Venècia 1296, fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea Autor d’una Aritmètica segons els indis , sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
Ducas
Gran llinatge feudal de l’imperi Bizantí.
Apareix documentat des del segle IX, i assolí importància amb el domesticus schole Constantí Ducas mort el 913, fill del general Andrònic Ducas , que morí en intentar d’esdevenir emperador Descendent seu, possiblement per línia femenina, fou Andrònic Ducas , pare de l’emperador Constantí X Ducas i de Joan Ducas mort el 1081, que fou creat cèsar pel seu germà i conseller del seu nebot Miquel VII Ducas , contra el qual es revoltà el 1073 La seva neta Irene Ducas morta el 1123 fou muller de l’emperador Aleix I Comnè Dos germans de Miquel VII, Constantí Ducas mort el 1082 i Andrònic Ducas mort el…
Constantí III Heracli
Història
Emperador bizantí (641), fill d’Heracli I.
El seu efímer regnat, compartit amb el seu germanastre Heraclones, fou un dels períodes més grisos de l’Imperi Es retirà a Calcedònia, on morí emmetzinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina