Resultats de la cerca

Situació Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 23” N - Long 2° 25’ 15” E La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient Per a visitar-…

D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom

S'oposà a la decisió d’Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Malgrat que Dalmau i els seus clergues falsificaren alguns documents, la butlla de restabliment fou expedida finalment el 1091 Davant la seva persistent oposició, el 1092, al concili de Sant Gèli, Berenguer renuncià espectacularment a l’arquebisbat de Tarragona, fet que forçà el concili a pronunciar-se contra Dalmau

Antiga església parroquial situada a l’extrem nord-est del municipi, a la dreta del riu Brugent Era propietat del monestir de Santa Maria d’Amer, almenys des del 1187, segons que consta en la butlla de Climent III El monestir adquirí la plena jurisdicció del seu terme el 1381 a la ciutat de Girona, a la qual l’havia venuda el rei el 1363 L’edifici fou refet als segles XVII o XVIII

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li…

El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés…

Luter la cremà públicament a Wittenberg