Situació
Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues.
ECSA - A. Roura
L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 37’ 23” N - Long. 2° 25’ 15” E.
La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes. El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient. Per a visitar-la cal adreçar-se als propietaris de la finca.(APF-PP)
Història
El lloc de Canoà és esmentat en la documentació des de l’any 968, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Joan XIII al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà; entre els béns que li foren ratificats se cita el terminum de Canoa, com a afrontació territorial de la vil·la de Catllà. Poc després, l’any 982 es consigna la donació d’un alou situat a la vil·la de Canoà al mencionat cenobi, feta per Énnec i la seva esposa Guindiberga, el qual li fou confirmat l’any 1011 per la butlla del papa Sergi IV.
L’església de Sant Martí és esmentada al segle XI com a ecclesia Sancti Martini in villa Canoiias. El lloc, a l’igual que la vil·la de Prada, depenia del monestir llenguadocià de Santa Maria de la Grassa, subjecció que és constatada en la butlla que el papa Gelasi II atorgà l’any 1118 a la citada abadia.
Al seu interior conserva un retaule de Pere Guadanyor, obrat el 1613. (PP)
Església
Es tracta d’un petit edifici romànic d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular.
L’absis és arrebossat com tota la resta del temple; exteriorment és ornat per cinc registres de dues grans arcuacions cegues, separades per amples lesenes, amb una finestra de doble esqueixada al seu centre.
La porta, resolta amb arc de mig punt, s’obre a la façana de migdia. Sobre el mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull, obrat en època moderna.
Malgrat l’arrebossat que amaga el parament dels seus murs, en els llocs on és visible, hom pot observar que es tracta d’un tipus d’aparell molt rústec, fet amb pedres disposades en filades horitzontals. Tant pel tipus de parament com per la seva estructura constructiva i ornamental, de tipus llombard, aquesta església es pot considerar una construcció del segle XI. (PP)
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 94, pàgs. 313-315
- Cazes, 1990, pàg. 42
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68