El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences. L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII. L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge, amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés una làmpada davant l’altar de Santa Maria de Cabra durant el temps quaresmal en remei de la seva ànima. També llegà al rector de Cabra, anomenat Ponç, 2 sous. La parròquia de Cabra torna a aparèixer en la butlla de l’any 1194 que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona i entre les esglésies i beneficis que satisferen les dècimes papals del 1279 i el 1280.
L’any 1417 l’arquebisbe Pere de Sagarriga hi aplicà algunes causes pies de la vila de Cabra per tal que els habitants de la vila poguessin fer un retaule per a l’altar major. La parròquia de Cabra, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe. Sufragània seva era l’església de Santa Maria de Fontscaldetes.
L’edifici actual fou construït al final del segle XVIII. Segons l’inventari del 1924, el 28 de juliol de 1791 mossèn Pau Giné, fill de Cabra, deixà 400 lliures per a la construcció d’un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser, per tal de contribuir, així, a l’agençament de la nova església que s’estava bastint.