Resultats de la cerca
Es mostren 1313 resultats
Glòria Bordons de Porrata-Doria
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al comentari de text…
Castell de Fulleda
Art romànic
Els vestigis del castell de Fulleda són al turó que presideix el poble El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, senyor de Tarrés, i la seva muller Ermessenda, amb els seus fills, cediren a un grup de repobladors una terra al terme del castell de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda Documents posteriors evidencien que Fulleda era considerada una quadra del terme del castell de Tarrés, que molt aviat va tenir el seu propi castell Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, l’any 1155, van concedir a Bernat de Sadó i a la seva muller Ersèn una…
rejuntar
Construcció i obres públiques
Omplir els buits o escletxes que resten entre (dues peces de construcció contigües), amb morter, ciment, calç, etc.
pedra calcària
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Pedra despresa o treta d’una roca calcària, especialment emprada en la fabricació de calç i de ciment.
És anomenada també pedra calcinal
pinyol
En una rajola, una teula, etc, pedreta que es converteix en calç quan hom cou les rajoles, etc.
hidràulic | hidràulica
Construcció i obres públiques
Química
Dit de certs materials, com és ara el ciment o la calç, que s’endureixen dins l’aigua.
docimàsia
Química
Conjunt d’assaigs analítics de control de materials metàl·lics, de construcció (calç, ciment, aglomerats) o altres (combustibles, minerals).
Gran Zimbàbue
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’Àfrica meridional (província de Masvingo, al S de Zimbàbue), a 24 km al SE de Fort Victòria.
Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una irradiació cap a d’…
sinterització
Tecnologia
En la siderúrgia, escalfament a 1 000-1 200°C de menes i residus siderúrgics pulverulents, amb un gra de gruix comprès entre 0,5 i 5 mm, per a obtenir un material porós (sínter), que és triturat en fragments d’un diàmetre adequat per a alimentar els alts forns.
El procés té lloc en una màquina de sinteritzar, on la massa, humitejada i mesclada amb pols de coc i un fundent calç, és distribuïda damunt una banda d’engraellat sense fi, compartimentada en caixes, que gira accionada per una roda les caixes passen sota un cremador de gas, que hi provoca la ignició superficial del coc, i sobre un dispositiu d’aspiració, que hi propaga la combustió de dalt a baix El sínter resultant és triturat i garbellat per a obtenir-ne fragments de 5-50 mm Si el gra de mineral és inferior a 0,2 mm, el procediment adequat és la pelletització
procediment LD-AC
Tecnologia
Procediment d’obtenció d’acer per oxidació de ferro colat, que hom aplica en l’afinament de foses fosforoses; també és conegut com a procediment OLP, del francès oxygène lance poudre.
Aquesta oxidació és feta mitjançant un corrent d’oxigen combinat amb pols de calç que hom injecta amb una llança vertical des del fons del gresol És una variant del procediment LD , amb bufament en dos temps, neteja intermèdia i addicions de ferralla i de mineral, que permet una major flexibilitat en l’ajust de la dosi final dels components de l’aliatge Necessita installacions d’una gran alçada i hom tendeix a substituir-lo pel procediment LWS fr lance wendel sidelor , en què hom injecta una barreja d’oxigen i hidrocarbur, el craqueig endotèrmic del qual permet el refredament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina