Resultats de la cerca

Fou professor a l’École Polytechnique de París Les seves investigacions sobre la calor específica de diferents metalls el portaren a formular, juntament amb Dulong, la llei que assenyala la proporcionalitat inversa entre el pes atòmic d’un element i la seva calor específica, llei que fou formulada en una memòria de 1819 i que és coneguda com a llei de Dulong-Petit

Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball

L’efecte porta el nom del seu descobridor, el nigerià EBMpemba Durant molt de temps la comunitat acadèmica es negà a acceptar l’existència d’aquest efecte, ja que viola la llei de conducció de la calor No s’ha pogut explicar del tot, però hom creu que és produït per una combinació de l’evaporació de l’aigua, l’acció dels gasos dissolts, els mecanismes de transmissió de la calor i, especialment, el superrefredament

A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel

El reciclatge de primeres matèries o matèries transformades respon a l’encariment o a l’escassetat de certes primeres matèries o de l’energia, a la necessitat de minimitzar les fonts de pollució i a situacions econòmiques determinades Hom distingeix tres menes principals de reciclatge la reutilització , que permet de fer un nou ús del material, condicionant-lo, o rentant-lo, sense que per això sofreixi transformacions estructurals, com és el cas d’envasos de vidre d’ús repetit el reciclatge directe , que consisteix en una transformació estructural destinada a convertir el vell material en nou…

És constituït per uns polvoritzadors, pels quals surt l’aigua, que hom escalfa amb un contracorrent de vapor lliure d’oxigen són alliberats, així, els gasos dissolts Hom fa passar el corrent d’aigua per unes safates a fi d’augmentar la superfície lliure del líquid i facilitar l’evacuació dels gasos

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…

Certes substàncies, com ara la fluorita escalfada a uns 300°C o la quinina a uns 100°C, emeten una llum viva, de color lilà o rosat en el primer cas i blau en el segon La termoluminescència té aplicacions per a la mesura i el control calorimètrics de temperatures

La producció de fred consisteix en l’evacuació de calor del cos a refredar, i sovint s’aconsegueix mitjançant la refrigeració El fred té aplicació secundària a gairebé tota mena d’indústria fred industrial , per a la dissipació de calor produïda per reaccions, en processos químics, i és fonamental en la conservació d’aliments congelació, en la separació de gasos obtenció d’oxigen i nitrogen de l’aire, en la condensació de gasos producció d’amoníac, en el dessalatge d’aigua de mar, etc