Resultats de la cerca

Migcampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1979-80 procedent del Calvo Sotelo de Puertollano Anà cedit al Cadis 1980-81, i tornà a l’Espanyol fins el 1989 Durant set temporades fou titular indiscutible, disputà 259 partits a la Lliga i marcà 18 gols Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1991-93 Fou internacional juvenil, sub-21 i capità de la selecció olímpica espanyola, on competí en cinc ocasions Participà en el projecte de la revista futbolística Futgol

Fundat el 1995, fou constituït per iniciativa de les associacions de mares i pares de diferents collegis de la població Un dels principals impulsors i primer president fou Francesc Calvo Disposa d’un equip sènior femení i equips femenins de totes les categories d’edat, amb alguna excepció d’equips mixtos L’equip sènior jugà a primera catalana entre el 1998 i el 2000 Organitza escoles esportives i el torneig 24 hores de voleibol Juga al pavelló municipal de Can Rosés

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969

Extrem dret, s’incorporà al Club Esportiu Mataró el 1943 i fou cedit al Terrasense 1944-49 Després jugà al Melilla 1949-50 durant el servei militar, i després fitxà pel Real Zaragoza 1950-53, en el qual debutà a primera divisió la temporada 1951-52, on disputà 31 partits Amb l’Hèrcules jugà 12 partits més a la màxima categoria 1955-56 També jugà al Lleida 1953-55, Linense 1955-56, Elx 1956-58, Calvo Sotelo 1958-60 i Oriola 1960-61

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Cinturó negre cinquè dan Competí representant el Gimnàs Marín de Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de judo en les categories de –95 kg 1987, 1988 i –86 kg 1984, 1983, fou dues vegades subcampió en les categories de –86 kg 1985 i –95 kg 1989 i una vegada tercer en –95 kg 1991 Guanyà la medalla d’or al Trofeu Ciutat de Barcelona de judo com a representant de Catalunya 1985 Formà part de la selecció espanyola El 1989 fou guardonat amb el premi Raúl Calvo-88

Davanter, a disset anys ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i fou cedit al Vilafranca, el Badalona i el Reus Deportiu Posteriorment jugà dues temporades al Terrassa 1962-64 i tres al Sabadell 1964-67, on debutà a primera divisió al setembre del 1965 Adoptà la nacionalitat argentina del seu pare, fet que li impedí jugar amb l’Atlético de Madrid tot i haver fitxat per aquest club 1967, i marxà cedit al Calvo Sotelo Posteriorment fou traspassat al Granada 1968-71 i acabà la seva trajectòria al Real Jaén la temporada 1971-72

Germà de l’enginyer Francesc Planell i Riera Prengué part important a l’acció d’Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada Agregat militar a Washington 1930-34 Féu la guerra al costat del govern de Burgos Fou després vicepresident de l’INI 1945- 51 i, benvist pels EUA, s’incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d’indústria durant la seva gestió fins el 1962 es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí Posteriorment fou president de l’Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva

Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles…