Resultats de la cerca

Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà del neorealisme i inicià…

S’especialitzà en papers durs i violents, a les ordres de directors com Sergio Leone Per un pugno di dollari , 1964 Il buono, il brutto, il cattivo , 1966 o Donald Siegel Dirty Harry , 1971 Escape from Alcatraz , 1979 Des dels anys setanta ha dirigit i sovint protagonitzat diversos films que li han valgut un creixent prestigi Breezy 1973, The Eiger Sanction 1975, The Outlaw Joseph Wales 1976, Bronco Billy 1980, Pale Rider 1984, Bird 1988, White Hunter, Black Heart 1990, Unforgiven 1992, Oscar a la millor direcció, A Perfect World 1993, The Bridges of Madison County 1995, que a més…

Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel

Procedent del teatre, esdevingué l’arquetipus de dur i de gàngster del cinema nord-americà Entre els seus films cal esmentar Little Caesar 1930, The Last Gangster 1937, Women in the Window 1944, Key Largo 1948, House of Strangers 1949, que fou premiada en el festival de Canes, i Cheyenne Autumn 1964

El 1956 i el 1962 triomfà a Canes amb Il ferroviere i Divorzio all’italiana, respectivament, i el 1965 obtingué el premi al millor film amb Signore e signori Ha dirigit, encara, El cammino della speranza 1951, L’uomo di paglia 1958, Un maledetto imbroglio 1959, Sedotta e abbandonata 1963 i Serafino 1968

Autor d’una curta filmografia, considerada de les més brillants, sensitives i intelligents del cinema de l’Estat espanyol Ha dirigit tres films El espíritu de la colmena 1973, El sur 1982 i El sol del membrillo 1992, premi del jurat i de la crítica a Canes L’any 2023 estrenà Cerrar los ojos

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005