Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
empresari | empresària
Economia
Persona que té part en una empresa.
Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc Schumpeter introduí la imatge de l' empresari innovador , com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del …
Rodney Howard Hilton
Historiografia
Historiador britànic.
Professor d’història social de l’edat mitjana i moderna a la Universitat de Birmingham, és una de les figures més rellevants de la historiografia marxista britànica del s XX, tot i que el 1956 abandonà el Partit Comunista, en el qual havia militat des que era estudiant a Oxford Quatre anys abans, el 1952, havia cofundat la prestigiosa revista d’història “Past and Present” És autor d’importants contribucions sobre la vida dels camperols de l’edat mitjana i els lligams entre les transformacions socials i l’economia, com The English Peasantry in the Later Middle Ages 1975, Class Conflict and the…
sindicat
Història
Política
Sociologia
Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions…
classe social
Sociologia
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen…
Pau Romeva i Ferrer
Historiografia catalana
Pedagog, polític i escriptor.
Fou mestre i assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917 el 1918 publicà el Cartipàs català i, el 1922, Sillabari català , una obra per a infants illustrada per Josep Obiols En l’àmbit polític estigué afiliat a la Lliga fins el 1922, any en què passà a Acció Catalana El 1931 participà en la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya Durant la guerra es mantingué fidel a la República i l’any 1939 s’hagué d’exiliar a França Retornà a Catalunya el 1942 i treballà en diverses feines editorials De la seva bibliografia destaca Història de la indústria catalana 1952, 2 vol…
Luis de Sebastián y Carazo
Economia
Economista i sociòleg castellà.
Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’Economia 1999…
Josep Maria Tallada i Paulí
© Fototeca.cat
Economia
Esport
Historiografia catalana
Demografia
Economista, demògraf, historiador econòmic, historiador del pensament econòmic i dirigent esportiu.
Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…
, ,
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
Ignasi Villalonga i Villalba
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina