Resultats de la cerca

Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi

Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali 1776 i d’unes Favole esopiane 1779 Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone 1774, poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’arte moderna…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del Banc…

Entrà a la marina hispànica 1775 i participà en els setges de Gibraltar 1779 i de Menorca 1781 A la Guerra Gran 1793-95, després de prendre part en les operacions de Toló 1793, intentà de protegir els ports de Portvendres, Cotlliure 1794 i Roses 1794-95 Després de dirigir l’esquadra de l’Atlàntic durant la guerra contra la Gran Bretanya 1796-1802, fou ambaixador a París 1804-05 posteriorment comandà els vaixells hispànics de l’esquadra conjunta hispanofrancesa de Villeneuve, derrotada pels britànics a Trafalgar 1805 Morí a conseqüència de la greu ferida en un braç rebuda durant la batalla

Començà a nedar al CN Metropole de Las Palmas abans de fitxar pel CN Sabadell, el 1998, club en què aconseguí els seus millors èxits També competí per l’American University nord-americana durant la seva carrera universitària Considerat un dels millors fondistes i estilistes de la natació estatal, firmà vint rècords d’Espanya trenta-sis títols de campió estatal 200, 400, 1500 m lliure 200, 400 m estils una medalla d’or i tres de plata als Campionats Europeus de piscina curta una d’or i una de plata als de piscina llarga, i una de bronze als Mundials de piscina curta Competí en els Jocs…

Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur amb la…

De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’Europa pel seu…

Membre de la Royal Society 1723 Estudià el problema de la rectificació de l’ellipse i la paràbola, i en Opere mathematiche 1711-12 provà que, donada la diferència de longituds de dos arcs, hi havia infinites solucions per a determinar-los sobre aquestes corbes Euler es basà en els seus mètodes per a la demostració del teorema d’addició de les integrals ellíptiques

Urbanitzà Peterburg, ciutat on construí el nou Palau Mikhajlovskij 1819-23, actual Museu Rus, l’hemicicle de l’Estat Major, davant el Palau d’Hivern, el Teatre Aleksandrinskij 1832 i la plaça dels decabristes, amb els edificis del Senat i del Sínode, units per un arc de triomf