Resultats de la cerca

És autor del poema heroicocòmic L’asino 1652, en el qual descriu les antigues lluites entre els habitants de Pàdua i de Vicenza, i de la tragèdia Aristodemo 1675, que imita la tragèdia clàssica

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial

Deixeble de Galileu i de Torricelli, fou secretari de l’Accademia della Crusca, on collaborà en la tercera edició del Vocabolario Escriví obres científiques sobre Saturn, la invenció de les ulleres, etc, Prose fiorentine 1661, Vite dei pittori antichi 1667, alguns escrits dramàtics i Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua 1657, la seva obra més important

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’arte moderna…

Començà a nedar al CN Metropole de Las Palmas abans de fitxar pel CN Sabadell, el 1998, club en què aconseguí els seus millors èxits També competí per l’American University nord-americana durant la seva carrera universitària Considerat un dels millors fondistes i estilistes de la natació estatal, firmà vint rècords d’Espanya trenta-sis títols de campió estatal 200, 400, 1500 m lliure 200, 400 m estils una medalla d’or i tres de plata als Campionats Europeus de piscina curta una d’or i una de plata als de piscina llarga, i una de bronze als Mundials de piscina curta Competí en els Jocs…

Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur amb la…

Membre de la Royal Society 1723 Estudià el problema de la rectificació de l’ellipse i la paràbola, i en Opere mathematiche 1711-12 provà que, donada la diferència de longituds de dos arcs, hi havia infinites solucions per a determinar-los sobre aquestes corbes Euler es basà en els seus mètodes per a la demostració del teorema d’addició de les integrals ellíptiques

De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’Europa pel seu…

Urbanitzà Peterburg, ciutat on construí el nou Palau Mikhajlovskij 1819-23, actual Museu Rus, l’hemicicle de l’Estat Major, davant el Palau d’Hivern, el Teatre Aleksandrinskij 1832 i la plaça dels decabristes, amb els edificis del Senat i del Sínode, units per un arc de triomf