Resultats de la cerca

Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de…

Publicà cinquanta-un títols fins el 1965, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals Andrés i Estellés, Bru, Fuster, Cucó hi publicaren els primers llibres

El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc 1407 A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès…

El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe…

Llicenciat en decrets i resident a Barcelona, diverses vegades fou síndic de la ciutat Formà part dels parlaments de Catalunya en l’interregne del 1410 al 1412 i fou comissionat per a prendre mesures per a la defensa del Principat de Catalunya i pacificar les bandositats de València Intervingué en les sessions de Casp com a informador del parlament de Catalunya i assessor El 1413 fou nomenat pel nou rei al consell on es decidí la repressió armada contra el comte d’Urgell El 1416, en representació de la ciutat de Barcelona, actuà per exigir de Ferran I el pagament dels vectigals…

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…

Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393 Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li encomanaren missions…

Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum , que feu servir com a base del seu  Llibre de manescalia  ~ 1424-36, un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…

Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens Durant l’…