Resultats de la cerca

Membre de la sala d’esgrima del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, l’any 1943 guanyà el Campionat d’Espanya del Frente de Juventudes de les tres armes amb el seu club i fou segon en la classificació individual d’espasa Fou campió de Catalunya individual en floret 1951 i formà part de la selecció catalana que guanyà la Copa del Generalísimo 1954 Feu de jurat en Campionats de Catalunya

Graduada en ciències socials, formà part del grup poètic Orígenes, nascut al voltant de la revista homònima 1944-56, en el qual també hi havia el seu espòs, Cintio Vitier Investigadora literària lligada a la Biblioteca Nacional José Martí i al Centro de Estudios Martianos, combinà l’assaig amb obres de creació lírica com Transfiguración de Jesús en el Monte 1947, Las miradas perdidas 1951, Visitaciones 1970, Créditos de Charlot 1990, premi de la Crítica cubana 1991, Los Rembrandt de l’Hermitage 1992, premi de la Crítica cubana 1992, Nociones elementales y algunas elegías 1994, …

Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli

Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué

Membre del club d’esgrima Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, s’especialitzà en floret Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954 i participà en diverses competicions internacionals El 1956 es proclamà campiona d’Espanya i de Catalunya individual Juntament amb Carme Valls fou la primera tiradora catalana que participà en uns Jocs Olímpics Roma, 1960 El Consell Superior d’Esports li concedí la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007

S'installà a la zona universitària, en un edifici de l’arquitecte J López de Asiaín inaugurat el 1979 Posseïa obres de pintors i escultors actius a l’Estat espanyol durant el s XX Poc atès durant la dictadura, a la dècada de 1980 dugué a terme una política d’adquisició d’obres representatives de l’art espanyol contemporani i s’hi organitzaren diverses exposicions temporals, però el 1987 fou suprimit i els seus fons transferits al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Ensenyà filologia romànica a la Universitat de Palerm i fundà el Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani dei Secoli XIV e XV Són importants els seus estudis sobre Berchet, Sacchetti, el s XIV i, en general, sobre tota la cultura medieval romànica, especialment la siciliana Entre les seves obres cal remarcar Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano 1935, FSacchetti, uomo “discolo e grosso” 1940, Jofre de Foixà Vers e Regles de trobar 1952, Sopravvivenza delle leggende carolingie in Sicilia 1956, etc

Fou director del Centro de Estudios de Historia de América de la Universitat de Sevilla i catedràtic d’història del dret de la de València el 1939 anà a Amèrica, on fou catedràtic de la Universitat de Bogotà És autor, entre altres obres, d' Instituciones sociales de la América española en el período colonial 1934, El siglo XVIII español en América 1945, El Estado Español en las Indias 1946, El régimen de tierras en la época colonial 1959 i Historia del derecho español en América 1969

Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977

President del Consell d’Administració del Banc de l’Exportació, d’ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s’integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático d’ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vicepresident del Congrés dels Diputats, en les legislatures del 1977 i de 1979-82 Posteriorment es retirà de la política Conseller d’estat 1982-85, publicà, entre d’altres, el llibre Vida y muerte de UCD 1983