Resultats de la cerca
Es mostren 1165 resultats
Wilhelm Schmidt
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista alemany.
Sacerdot i professor a l’escola missionera de Sankt Gabriel a Mödling 1895-1938, a la Universitat de Viena 1921 i a la de Friburg 1939-50, estudià l’evolució de la família Influït per FBoas i per EWestermark, sostenia la teoria sobre la ‘difusió cultural’ de FGraebner El 1906 fundà la revista Anthropos És autor de Der Ursprung der Gottesidee ‘L’origen de la idea de Déu’, 1912 i Die Sprachfamilien und Sprachenkreise der Erde ‘Famílies i cercles lingüístics de la Terra’, 1926
Dietsch
Regió
Nom utilitzat pels cercles nacionalistes holandesos i flamencs per a designar Flandes i Holanda en el seu conjunt.
cultura d’Arzachena
Prehistòria
Cultura prehistòrica, d’època eneolítica, de l’extrem nord de Sardenya, caracteritzada per tombes de cercles de pedra.
paleoacantocèfals
Zoologia
Ordre d’acantocèfals que inclou espècies amb les espines de la regió cefàlica disposades en cercles concèntrics alternativament.
Els seus hostes definitius són aquàtics i abunden en el tub digestiu dels ocells marins
Priscil·lià
Història
Cristianisme
Noble hispà, iniciador del priscil·lianisme
.
L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època
cilindre

cilindre
Matemàtiques
Cos limitat per una superfície cilíndrica i dos plans paral·lels que la tallen.
Les superfícies intersecades en aquests plans són les bases , i la distància entre els plans, l’altura del cilindre Els segments de la superfície cilíndrica entre les dues bases que són parallels a l’eix de la superfície són les generatrius Si els plans són perpendiculars a les generatrius és un cilindre recte , si no, és un cilindre oblic Si hom talla un cilindre per un pla no parallel a la base aconsegueix un cilindre truncat Si les bases d’un cilindre recte són dos cercles, és un cilindre de revolució
José María de Orense-Milán de Aragón y Herrero
Història
Política
Polític.
Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política
Juan de las Roelas
Pintura
Pintor andalús.
Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro
Joan Castanyer
Cinematografia
Escenògraf i director.
Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…
viola de mà
Música
Instrument de cordes pinçades i fons pla que aparegué al segle XVI.
La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina