Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
tible

Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5…
ciutat pubilla de la sardana
Folklore
Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat
cèrcol
Música
Part d’alguns instruments membranòfons, de forma circular, que serveix per a subjectar la pell o membrana.
Pot ser de fusta o de metall, de posició fixa o clavat en el bastidor en els instruments menys evolucionats tècnicament, i més o menys ajustable per mitjà de cordes, petites falques o sistema de claus, en aquells instruments que requereixen mantenir una tensió determinada de la membrana amb relació al seu so
clarinet

Clarinet contralt en mi bemoll
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està…
clarinet
Clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…
tenalles

Tenalles
© Fototeca.cat
Tecnologia
Alicates, especialment les grosses o les destinades a arrancar claus o a tallar filferro.
clavetaire
Persona que fa o ven claus o altres tiges de ferro per a clavar.
clau analítica
Electrònica i informàtica
Mètode pràctic per a arribar a la determinació d’exemplars d’éssers vius, és a dir, a la identificació de l’espècie o, en general, del tàxon al qual pertanyen.
Es basa en l’anàlisi de caràcters morfològics i també, en alguns casos, de caràcters químics o fisiològics i en la divisió progressiva del tàxon inicial en subgrups Cada divisió pot ésser feta en forma de disjuntiva, base de les claus dicotòmiques , o bé en forma de tres o més possibilitats És el mètode més emprat de determinació
Onofre Julià
Escultura
Escultor.
Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme
Francesc Frontera i la Serra
Música
Cantant i compositor conegut per Frontera de Valldemossa.
Anà a París el 1836, on estudià amb HCollet i AElwart Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II i professor de cant al Conservatorio de Madrid Dirigí els Reales Conciertos de Madrid Escriví nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía 1851 i Equinotación 1858, on explica un nou sistema de claus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina