Resultats de la cerca

Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…

Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903  Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia  "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui…

A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…

Tingué el títol de reial Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat Aviat adquirí un gran…

Format al CN Barceloneta, com a nedador formà part del quartet que conquerí el Campionat de Catalunya infantil per equips 1961, que el convertí en becari de la Residència Blume Fou subcampió de Catalunya juvenil de 1 500 m lliure 1963 i ja en categoria absoluta guanyà la travessia petita del port de Barcelona anomenada Stella Maris , que organitzava l’Apostolat del Mar 1964 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, subcampió de primera i medalla de bronze a la Lliga estatal de primera divisió 1967 El 1972 esdevingué entrenador del CN Barceloneta i aconseguí els…

Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria catalana des de…

Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català Al desembre del 2014, els catorze degans dels collegis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per Rafael Catalá, va signar amb representants dels…

Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra banda, a la…

Era formada per 11 comissionats de l’ajuntament, 3 dels nobles, 1 dels ciutadans honrats, 1 de l’orde de Sant Joan, 1 dels advocats, 1 dels metges, 2 dels fabricants, 12 dels collegis i gremis i 2 de la clerecia La milícia ciutadana funcionà del 26 de maig de 1793 al 30 de setembre de 1795 el batalló de voluntaris, organitzat segons un projecte del marquès de Llupià, partí pel setembre del 1793 La propaganda utilitzà un abrandat to patriòtic català, amb freqüents allusions històriques El 1794 fou substituïda, de fet, per una junta de comissionats de tots els corregiments del Principat, que,…