Resultats de la cerca

L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…

La negativa d’aquest a tornar-la al seu pare provocà la còlera d’Apollo, que envià la pesta a l’exèrcit grec, fet amb el qual comença La Ilíada Criseida tingué dos fills d’Agamèmnon, un dels quals, Crises, succeí el seu avi com a sacerdot d’Apollo

Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari 1849 Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona 1854, es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865 El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina Es distingí com a cirurgià

S’especialitzà en homeopatia, i publicà Hahnemann su tiempo y su doctrina 1893, Cirugía y Homeopatía 1884 i un tractament homeopàtic del còlera Escriví també obres teatrals en català — Deliri de grandesa 1897, Tant tens tant vals 1899, Un marit modelo o el pa de casa 1902—, i en castellà — Ángela 1898, Los desheredados 1901—

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de Medicina i…

Expressió manllevada a l' Ars poetica d’Horaci, el qual lloa Homer per haver bastit la Illíada a partir d’un fet del setge de Troia —la còlera d’Aquilles— i no ab ovo , és a dir, remuntant-se al naixement d’Helena —causa de la guerra—, la qual, segons la mitologia, havia sortit de l’ou de Leda

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa

Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…