Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
màscara
Disseny i arts gràfiques
Pel·lícula emprada en la selecció de color per a obtenir una reproducció de l’original tan fidel com sigui possible.
El sistema pot ésser manual retoc emprant productes fotolitogràfics o fitogràfic La màscara es compon d’un negatiu, un positiu o una combinació de tots dos, i serveix per a originar una variació de color durant la producció de negatius o de positius parcials
afelandra
Afelandra
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes de la família de les acantàcies, de fulles fràgils però ben formades, rebregades i lluents, amb nervis de color crem, que integra una seixantena d’espècies de procedència sobretot tropical.
A squarrosa , originària del Brasil i molt apreciada en jardineria d’interior, fa fins a 50 cm d’alçada i uns 20 cm de diàmetre a la primera florida, a l’estiu les flors, tubulars i de color groc viu, apareixen d’entre les bràctees de color verd grogues en forma piramidal de cantons múltiples
format d’intercanvi de gràfics
Electrònica i informàtica
Format d’emmagatzematge que comprimeix fitxers gràfics de 8 bits amb color, amb un factor de compressió 2:1.
L’element bàsic dels fitxers GIF és una taula de colors capaç de guardar els 256 colors diferents més usats en un determinat fitxer La qualitat de la descompressió és molt bona si el fitxer usa com a màxim els 256 colors emmagatzemats, i a partir d’aquí s’empobreix com més colors s’usin Malgrat això, es tracta d’una descompressió sense pèrdua en les dades es pot perdre la capacitat de representar un cert color, però tots els elements gràfics s’han recuperat a la perfecció El format GIF fou desenvolupat per CompuServe com a mitjà per a transmetre fitxers a través de les línies…
ametista
ametista tallada
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat fanerocristal·lina del quars, de color violat o blavós, de cristalls poc freqüents, que es troben sovint associats, reunits en druses.
Òpticament es caracteritzen per l’estructura estratificada de quars dextrogir i levogir Es pot presentar també en cavitats amigdaloides, en filons, en esquerdes d’esquists cristallins o de granit, i fins i tot en còdols Els exemplars de color violeta i ben transparents són molt apreciats en joieria N'han estat trobats a Vic, Sant Marçal de Montseny i Montjuïc
boina

Detall d’una boina
© Fototeca.cat
Indumentària
Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre, usada inicialment al País Basc i a les zones veïnes.
Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>
sistema tricromàtic
Electrònica i informàtica
Física
Sistema per a l’especificació d’un color, basat en la possibilitat de reconstituir-lo mitjançant la mescla additiva de tres components de colors convenientment elegits.
Hom utilitza les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromatisme , x, y, z, i un diagrama normalitzat color
hidrur de calci
Química
Sòlid de color blanc, de caràcter salí, insoluble en dissolvents orgànics, obtingut per síntesi directa dels seus elements.
El producte comercial és d’un color gris més o menys rogenc És descompost per l’aigua en una reacció hidrolítica de la qual resulta hidròxid de calci i hidrogen molecular D’aquí ve que sigui conegut també amb els noms d' hidrolita i hidrogenita , i és emprat per a transportar i produir quantitats petites d’hidrogen La seva gran reactivitat amb l’aigua el fa un dels agents dessencants més enèrgics, superior a l’anhídrid fosfòric, especialment avantatjós en la indústria per a dessecar els olis de condensadors i transformadors D’altra banda, el seu alt poder reductor és posat a…
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra…
siegenita
Mineralogia i petrografia
Mineral de sulfur de cobalt i níquel, de la classe dels sulfurs, isomètric, opac i de lluïssor metàl·lica, de color blanc a gris, i d’origen hidrotermal.
Pertany a la classe dels sulfurs, isomètric, opac i lluïssor metàllica, de color blanc a gris, d’origen hidrotermal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
