Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de la fusió amb…
Euskal Herritarrok
Política
Nom (en català ‘ciutadans bascos’) que adoptà Herri Batasuna per tal de concórrer, en coalició amb altres formacions menors, a les eleccions autonòmiques del 25 d’octubre del 1998.
Liderada per Arnaldo Otegui, donà suport al govern de Juan José Ibarretxe fins al juny del 2000, un cop finalitzada la treva d’ETA Arran de les eleccions al Parlament basc del maig del 2001 passà de 14 a 7 escons Poc després s’autodissolgué i en el seu lloc, al mes de juny, fou creada Batasuna Arran de l’aprovació de la llei de partits, l’any 2003 el Tribunal Suprem illegalitzà Batasuna i les seves predecessores Euskal Herritarrok i Herri Batasuna per considerar que aquestes formacions eren part de l’entramat d’ETA
Laura Borràs i Castanyer

Laura Borràs i Castanyer
Literatura catalana
Política
Historiadora de la literatura i política.
Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la Universitat…
,
Pakistan 2013
Estat
A 16 anys, la noia pakistanesa Malala Yousafzai va intervenir a l’Assemblea General de l’ONU per reclamar el dret dels infants a rebre educació La defensa d’aquest dret per a les noies de Swat, la va convertir en objectiu d’un atemptat talibà al qual va sobreviure i que sumat al seu coratge i intelligència van fer que fos nominada al Nobel de la pau el 2013 En molts sentits, la jove Malala encarna la lluita de la societat civil a tenir veu en un estat convuls, a l’arbitri de les intrigues polítiques, les forces de la geopolítica de l’Àsia meridional i el collapse econòmic Al gener, el…
Pakistan 2017
Estat
La Xina es va comprometre a construir el corredor econòmic que unirà la regió xinesa de Xinjiang amb l’estratègic port de Gwadar, Pakistan reunió de treball del grup del Corredor Econòmic Xina-Pakistan, 21 de setembre de 2017 Després d’anys de ser un soci privilegiat dels EUA en la lluita contra el terrorisme i base de la seva campanya a l’Afganistan, la relació bilateral entre tots dos països es va anar refredant De fet, a l’agost, Donald Trump va subratllar el distanciament entre els dos socis, tot acusant el Pakistan de ser un refugi de terroristes, i alhora va congelar les ajudes militars…
Herència multifactorial
Genètica
Es parla d’ herència multifactorial quan una característica o una malaltia de l’individu és determinada per una combinació de factors genètics i ambientals, és a dir, quan hom hereta conjuntament algun factor genètic —ja sigui un sol gen en cas d’herència mono-gènica, o diversos gens en el cas d’herència poligènica— i a més hi concorre algun factor ambiental, com per exemple un determinat tipus d’alimentació Un exemple d’herència multifactorial per a una característica normal és l’estatura el potencial d’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però…
Nacionalistes d’Esquerra
Partit polític
Moviment socialista i nacionalista sorgit a Barcelona al desembre de 1979 a partir de la crida d’un grup d’intel·lectuals per a concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980.
Aplegà l’ala moderada del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans a Catalunya, el Collectiu Comunista de Catalunya i un sector del Front Nacional de Catalunya Reivindicà el dret a l’autodeterminació i la creació d’un Estat federal Després del debut electoral de 1980 44954 vots, participà en les eleccions legislatives de 1982 28805 vots i en les municipals de 1983, en què obtingué 7 regidors un d’ells a Vic En les autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’Esquerra Republicana de…
Partit de Demòcrates de Centre Units de Catalunya
Partit polític
Grup polític fundat a Sabadell al gener de 1978 com a reacció al triomf de les esquerres les eleccions legislatives de 1977 i amb la perspectiva de concórrer a les municipals.
Es definí “de centre” i “regionalista català” En fou impulsor i secretari general l’industrial de la tintoreria Daniel Alavedra Gassol i el president fou José Abelló García Edità Alternativa Es dissolgué el 1981
Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès
Partit polític
Partit constituït a Lés (Vall d’Aran) pel Partit Democràtic Aranès per tal de concórrer a les eleccions locals de 1995 després de trencar la seva coalició amb Unión Democrática Aranesa.
Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%
Solidaritat Catalana
Partit polític
Partit inscrit al febrer de 1980 per un grup liderat per Juan Echevarría Puig per tal de concórrer a les eleccions autonòmiques d’aquest any amb el suport d’Alianza Popular.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina