Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Enyego d’Àvalos
Literatura
Cortesà, militar i diplomàtic d’origen castellà.
Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça 1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…
Íñigo Fernández de Velasco y de Mendoza
Història
Polític castellà, vuitè conestable de Castella, segon duc de Frías (1512), quart comte d’Haro i cavaller del Toisó d’Or.
Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia
comtat d’Arraiolos
Història
Títol feudal portuguès concedit sobre la vila d’Arraiolos cap al 1377 a Álvaro Pires de Castro, primer conestable de Portugal.
Nuno Álvares Pereira fou creat el 1387 segon comte d’Arraiolos, títol que el 1422 cedí al seu net Ferran, primer duc de Bragança Des d’aleshores tots els ducs de Bragança han estat comtes d’Arraiolos
York
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Langley (1342-1402) o Edmund de York, fill del rei Eduard III i primer duc de York, que originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i vencé la línia o dinastia dels Lancaster en la guerra de les Dues Roses
.
Edmund fou creat comte de Cambridge 1362 i duc de York el 1385 El 1372 es casà amb Isabel, filla del rei Pere I de Castella, on anà a lluitar El succeí el seu fill Eduard de York ~1373-1415, segon duc i autor del llibre de caça anglès més antic, The Master of Game , que volia ésser una traducció del Livre de la chasse , del comte Gastó III de Foix El 1390 fou creat comte de Rutland, i el 1394, de Cork, i fou conestable d’Anglaterra 1397 i duc d’Aumale o Albemarle el 1397 Acusat de conspirar contra el rei, fou empresonat a la Torre de Londres 1405 però, perdonat, morí a la batalla…
castell de Tona
© Vincent van Zeijst
Castell
Antic castell situat a l'anomenat cim o serrat del Castell de Tona (Osona), a uns 700 m d’altitud, prop de l’església de Sant Andreu.
L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella, primogènit de l’infant Pere d’Aragó, comte de Prades.
Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però aquest darrer l’obligà a desfer el tort Es casà vers el…
,
Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona
Història
Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca.
Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona De jove estigué a Sardenya al servei reial 1354, i prengué part en la guerra de Castella Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut 1363 Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona 1368 i 1370 i a les de Montsó 1388 Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya 1361 i fou castellà de Perpinyà Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts 1363 Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris 1370, des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort…
fort de la Reina Anna
Antiga fortificació en forma de tenalla, que dominava la ciutat de Girona, una mica més avall del fort del Conestable i unida també al dels Caputxins.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina