Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Johan Grimonprez
Art
Artista belga.
Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball
singlet
Química
Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S
.
Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
benzimidazole

Benzimidazole
©
Bioquímica
Compost aromàtic heterocíclic.
És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’…
terpina
Química
Alcohol dihidroxílic d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.
Pot existir en dues formes, d’acord amb la configuració de les cadenes substituents de l’anell L’isòmer cis , que es fon a 105°C, forma un monohidrat cristallí, eflorescent, anomenat hidrat de terpina , el qual es fon amb descomposició a 123°C i ha estat emprat en medicina com a bèquic Per contra, l’isòmer trans , que es fon a 159°C, no origina hidrat La terpina es forma per tractament amb àcid sulfúric diluït en ebullició de l’oli essencial de pi i és emprada com a producte de partida per a l’obtenció de terpineol
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…
George Cayley
Aerodinàmica
Aeronàutica
Científic anglès fundador de la moderna aerodinàmica i creador de l’avió en la seva concepció actual.
El 1799 establí la configuració de l’avió modern ales fixes, buc, la cua com a timó i estabilitzador i preconitzà l’ús de l’energia mecànica independentment de l’acció del vent o de la força muscular Estudià l’estabilitat de les aeronaus, el moviment del centre de pressions, les regions de baixes pressions en les superfícies de les ales, l’accionament del timó i l’ús d’ales múltiples Les seves investigacions sobre el vol sense motor el portaren, el 1853, a la construcció d’un planador que fou el primer a volar amb un tripulant
mucopèptid
Bioquímica
Polisacàrid que constitueix la paret cel·lular bacteriana.
És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina