Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
John Dowland
Música
Compositor i llaütista anglès.
Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i …
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…
Revolució Xinesa
Història
Procés de transformació socialista de la Xina.
Acabada la Segona Guerra Mundial i després d’una treva gener-abril 1946, les forces del Guomindang dirigides per Chiang Kai-shek, després de la batalla de Huau Hai octubre del 1948 — gener del 1949, retrocediren davant la contraofensiva dels comunistes, que rebien ajut de l’URSS L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong, màxim dirigent dels comunistes, proclamà a Pequín la República Popular Xinesa i el 14 de febrer signà un tractat d’amistat i cooperació amb l’URSS La victòria militar inicià una primera fase revolucionària destinada a combatre la burgesia reaccionària, el subdesenvolupament, la manca…
Sant Joan de Baussols (Bassegoda)
Art romànic
Situació L’església de Baussols Santa Maria de Baussols, Sant Joan de Bussols, Santa Maria de Bussols, Sant Joan de Mussols, Santa Maria de Mussols, Sant Joan dels Corbs o Santa Maria dels Corbs és situada en un lloc estratègic, a la serralada que del puig de Bassegoda davalla cap a llevant per finir a la fondalada del riu Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG734856 Una creu inscrita dins un cercle, dissenyat a manera de sanefa, un dels fragments de decoració mural que es guarda a l’església Arxiu Gavín Per arribar-hi cal sortir d’Albanyà per una pista forestal en direcció a tramuntana Cal…
Castell de la Llobera (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Vista de l’angle sud-est de les encara considerables restes del castell, cobertes, però, per la vegetació J Bolòs Del Castell de la Llobera o Casa forta de la Llobrera o Casa forta de la Barroca queden les restes d’una fortificació situades al veïnat de cases disperses de la Barroca, al cim d’un turó que s’alça sobre la riera, prop del mas Llobera Mentre per la banda de ponent, sota el mur del castell, hi ha un vessant inclinat, a la banda de llevant hi ha, gairebé sense cap desnivell, uns camps Mapa 295M781 Situació 31TDG684542 Des de Sant Esteve de Llémena cal seguir la carretera…
Aldover
Aldover
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal d’Aldover, de 19,24 km 2 , és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El municipi és situat entre els de Xerta, a tramuntana, Tortosa a migdia, Alfara de Carles a ponent el termenal arriba fins al cim del Penyaflor, a 517 m i Tivenys i Tortosa a llevant, a l’altra banda del riu Sembla que el topònim Aldover prové de l’àrab aldowayra , que significa ‘la caseta’ El lloc efectivament és d’origen anterior a la conquesta cristiana Així, el 1149 és documentat in Aldover El 1154 el comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa, donà a l’…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de SantPere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de SantPere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N…
Rata negra
La rata negra Rattus rattus és, comparada amb la rata comuna R norvegicus , d’aspecte més esvelt, més gràcil, amb la cua més llarga supera la llargada del cap i el cos junts i amb els ulls i les orelles grans aquestes, doblegades cap endavant arriben fins a la meitat de l’ull o a cobrir-lo totalment Tot i que, en general, el seu color respon al seu nom comú, hi ha força variacions en el to del pelatge, el més freqüent dels quals és, però, el grisenc Les mesures corporals són les següents 176-210 mm de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33,5-38 mm de peu posterior, 22,5-25 mm d’orella el pes és…
Creixell

Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina